Els camins del càncer són poc menys que insospitats. Passa que hi ha certes mutacions amb el poder suficient per iniciar-lo, que alguns virus poden promoure-les i que en general acumulen diferents canvis en cadascuna de les seves regions on evolucionen per adaptar-se i poder sobreviure. I d’entre tots els camins que emprenen n’ha aparegut un de nou: les bosses d’exosomes.
Els exosomes són formes que usaven algunes cèl·lules per eliminar les seves deixalles inservibles. A poc a poc es va veure que el seu paper no era ni tan senzill ni tan limitat.
Per exemple, les cèl·lules de defensa del sistema immunitari manen senyals (antígens) que conté exosomes. Així aconsegueixen que reconeguin les amenaces que elles han detectat i que s’activin contra elles: orquestren la resposta. Fins i tot en el cervell, les cèl·lules de la glia -el suport del sistema nerviós- són capaços d’”enviar” proteïnes a les neurones perquè aquestes puguin resistir millor diversos tipus d’amenaces en forma estrès.
De fet, en els exosomes (que tenen una mida semblant a la dels virus) s’han trobat fins a 4.000 proteïnes diferents, greixos, fins i tot àcids nucleics (ADN, ARN). És una via de comunicació entre les cèl·lules que fins fa poc es tenia per impossible, i que en el cas del càncer pot ser especialment important.
En els últims anys s’han vist diverses coses. Entre elles, que les cèl·lules d’un tumor solen produir més exosomes que les cèl·lules sanes, i que aquests poden detectar-se en la sang dels pacients. Les cèl·lules cancerígenes poden enviar bosses amb proteïnes encarregades de destruir teixit, el que els permet avançar i els facilita la metàstasi.
Aquestes bosses contenen també factors per estimular que es formin nous vasos sanguinis, i així poder captar els nutrients que necessiten per créixer. Ara, un nou estudi ha anat un pas més enllà: ha mostrat que els exosomes, atenció, són capaços de transformar directament cèl·lules sanes en tumorals. I ha tancat el mecanisme pel qual ho fan.
“El que hem vist és que els exosomes de pacients són capaços d’afavorir el procés tumoral. I ho hem vist en el millor model animal de què ara mateix disposem “, comenta Alberto Villanueva, investigador a l’IDIBELL de Barcelona i participant a la feina.
Els investigadors van prendre sang de diverses pacients amb càncer de mama i de dones sanes. A partir d’aquestes mostres van aïllar els exosomes que contenien. Després els van introduir juntament amb cèl·lules de mama humanes en mames de ratolins, i van esperar a veure què passava.
Com era d’esperar, no va desenvolupar cap tumor en els animals amb exosomes de dones sanes. Però, la meitat dels ratolins amb exosomes de pacients malaltes van desenvolupar el corresponent tumor. D’alguna manera n’hi havia prou amb la informació continguda en aquestes bosses perquè cèl·lules completament normals es tornessin cancerígenes.
Els microARNs són petites molècules d’ARN que tenen la capacitat d’inhibir l’expressió de determinades proteïnes. Si aquestes proteïnes són fonamentals per controlar el cicle de la cèl·lula, les conseqüències poden ser dramàtiques. I això és el que els investigadors suggereixen en el seu estudi: que a través d’elles, els exosomes poden convertir les cèl·lules normals en tumorals. I ho fan perquè tenen tota la maquinària a la seva disposició.
La presència de exosomes tumorals a la sang obre la porta a millorar el diagnòstic de la malaltia. Si es confirma, podrien servir com un marcador de fàcil accés. Entrarien dins del que ara es coneix com biòpsia líquida. A més, sembla lògic pensar que cada tipus de tumor porti una signatura característica del teixit, el que permetria conèixer el seu origen. Fins i tot podrien servir per al tractament: no només buscant interceptar, sinó que podrien usar-se com a vehicle per fer arribar fàrmacs específics.