Matthias Schuppe, sotscap de la Unitat de Càncer a la Direcció General de Salut de la Comissió Europea, ha presentat aquest dimecres davant la Comissió de Salut Pública del Parlament Europeu la revisió de la implementació del Pla Europeu contra el Càncer en els darrers anys. El document es va publicar el passat 4 de febrer, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer.
Fa quatre anys que es va aprovar aquest Pla Europeu contra el Càncer (Europe’s Beating Cancer Plan), iniciativa que té com a objectiu “ajudar els Estats membres de la UE a millorar el control i l’atenció del càncer”. Schuppe ha assegurat que la UE va desenvolupar un enfocament “molt ambiciós” en aprovar el pla, que “va comptar amb un important finçament europeu per a la seva execució”.
Segons les dades presentades per Schuppe, l’any 2022, 2,7 milions de persones van ser diagnosticades de càncer a Europa i cada any moren 1.300.000 a causa de la malaltia. A més el càncer és una de les principals causes de mort al món de persones de menys de 35 anys i l’impacte econòmic ascendeix a 100.000 milions d’euros anuals.
Aquest Pla Europeu contra el Càncer té les seves bases en quatre pilars: prevenció, detecció precoç, accés als tractaments i millora de la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies. El 90% de les estratègies del Pla ja han estat acomplertes o estan en curs, segons la Comissió.
Prevenció
Quant al primer pilar, la prevenció, Schuppe ha recordat que el 40% de tots els càncers són evitables. Concretament, deixar de fumar evita molts tipus de càncer. “El consum de tabac provoca el 27% de tots els casos de càncer. Esperem que es pugui reduir el consum al 5% en 2040. Per a aconseguir-ho, el pla comprèn una revisió sobre la legislació sobre el tabac i, com a primer pas, la Comissió Europea ha presentat recentment una proposta per a prohibir fumar en espais oberts, que va ser aprovada en el Consell”, ha exposat el cap adjunt de la Unitat de Càncer.
Quant a la vacunació, el comissari ha apuntat als factors de risc prevenibles com el virus del papil·loma humà (VPH) o l’hepatitis B o C. En aquest sentit, el pla estableix una meta del 90% de cobertura en dones i nenes contra el virus del papil·loma humà (VPH) per a 2030, així com un augment de la vacunació en nens.
Detecció precoç
“Volem aconseguir un 90% de cobertura en programes de detecció de càncer de mama, colorectal i de cèrvix”, ha assegurat Schuppe, qui ha informat que, amb les recomanacions de 2022, s’han actualitzat els cribratges per a càncer colorectal i de mama i s’han ampliat altres cribratges, com el de càncer gàstric. En aquest sentit, ha assenyalat que la Comissió vol ajudar els Estats a implementar aquestes recomanacions per a “millorar la qualitat de vida i l’accés als cribratges”. “La CE està dissenyant una sèrie de directrius per a càncer de mama, que ja s’ha finalitzat, i també per a càncer de cèrvix i colorectal, que estan en desenvolupament. També es preveuen directrius per a càncer gàstric o de pulmó”, ha puntualitzat.
Accés als tractaments
Després del diagnòstic, els pacients han de poder “accedir a un tractament d’alta qualitat”. “L’objectiu és que el 90% dels pacients elegibles puguin tenir accés per a 2030 a centres per al tractament del càncer”, ha declarat Schuppe. Per a això, la xarxa europea dels Comprehensive Cancer Centers (CCC) vol que existeixi “una xarxa de centres de càncer, que els connecti entre els diferents Estats membre, i que estigui llesta per a enguany”. Comptarà amb un finançament de 90 milions d’euros.
Així mateix, A més, el sotscap de la Unitat de Càncer ha assenyalat que la tecnologia juga un paper clau contra el càncer. “Hem desenvolupat una iniciativa d’imatge oncològica que fa ús de la intel·ligència artificial per a millorar el diagnòstic i tractament del càncer”, ha explicat. També s’està treballant en la creació d’una infraestructura digital europea per a la imatge oncològica i que permetrà una anàlisi més precisa dels tumors.
Qualitat de vida
“Un càncer no només acaba amb el tractament”, ha assegurat Schuppe. Per això, per a millorar la vida de les persones amb càncer, la UE vol “facilitar la connexió entre els pacients i els professionals sanitaris, perquè hi hagi un seguiment adequat”.
Altres prioritats d’aquesta revisió fan referència a les desigualtats en els tractaments contra el càncer, el dret a l’oblit oncològic (on s’exposa que Estats de la UE han de poder seguir sense dificultats la posada en marxa de normatives com s’ha fet a Espanya) i el tractament específic del càncer infantil.