Les metàstasis al cervell tenen un origen i perfil genètic diferent al dels tumors primaris. Així ho demostra una investigació internacional en què ha participat l’hospital Vall d’Hebron. Aquesta investigació canviarà la manera en què es tracten les metàstasis cerebrals.
La investigació aclareix per què els tractaments individualitzats que es basen en el perfil genètic del tumor primari solen ser ineficaços contra les metàstasis al cervell. Al costat positiu, mostra que existeixen fàrmacs capaços d’atacar les metàstasis en un elevat percentatge de pacients.
Segons els resultats que es van presentar ahir, 28 de setembre, en línia, a la revista CancerDiscovery, basats en una mostra de 86 pacients, en més de la meitat d’ells s’han detectat alteracions genètiques en les metàstasis que es podrien atacar amb fàrmacs actualment existents o en desenvolupament.
Tot i així, “els beneficis per als pacients no seran immediats”, adverteix Josep Tabernero, cap del servei d’oncologia de la Vall d’Hebron i coautor de la investigació.
Per saber quin fàrmac és apropiat per a cada pacient, caldrà analitzar el perfil genètic de les metàstasis en cada cas. En l’actualitat, això requereix obtenir cèl·lules del tumor a l’interior del cervell, la qual cosa és potencialment perjudicial. “Necessitarem una tècnica menys invasiva per traslladar els resultats d’aquesta recerca als pacients”, adverteix Tabernero.
Vall d’Hebron té un projecte de recerca en curs per desenvolupar aquesta tècnica i té previst presentar resultats en els propers mesos. Si els resultats són positius, el tractament de les metàstasis cerebrals podria començar a millorar “en un termini d’un o dos anys”, informa l’oncòleg.
En la investigació s’ha analitzat el genoma de 86 pacients que tenien metàstasis cerebrals de dotze tipus diferents de tumor. La majoria tenien càncer de mama o de pulmó -els dos que causen més metàstasi cerebrals-. En tots els casos s’ha comparat el genoma de les metàstasis amb el del tumor primari i amb el de cèl·lules sanes.
La investigació s’ha dirigit des de l’Escola de Medicina de Harvard a Boston (EUA) i en ella també ha participat Josep Baselga, director mèdic de l’hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York.
Els resultats mostren que les metàstasis cerebrals tenen algunes alteracions genètiques comunes amb el tumor primari. Però tenen altres alteracions genètiques addicionals que no es troben al tumor original.
La teoria de l’evolució de Darwin explica per què. “Les metàstasis han evolucionat a partir del tumor primari; per poder arribar fins al cervell, quedar-s’hi i créixer, han hagut d’adquirir mutacions addicionals “, observa Joan Seoane, codirector d’investigació de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) i coautor del treball.
La lliçó important -afegeix- és que, “si decidim els tractaments tenint en compte únicament el tumor primari, no estem tenint en compte el que passa a les metàstasis”.
En aquells pacients en els quals s’ha analitzat més d’una metàstasi, s’ha observat que les del cervell són diferents a les d’altres òrgans. Però, quan n’hi ha més d’una al cervell, són pràcticament iguals entre elles.
S’han identificat tres tipus d’alteracions genètiques diferents a les metàstasis cerebrals per a les que hi ha fàrmacs aprovats o en desenvolupament. Concretament, un 51% dels pacients podrien respondre a fàrmacs contra l’anomenada via CDK, Un 38% podrien respondre a inhibidors de la via PI3K-AKT-mTOR i un 30%, a fàrmacs que actuen sobre HER2 o EGFR.