La combinació de les paraules càncer i negoci al cercador de Google és la porta d’entrada a un cau de teories de la conspiració, estadístiques poc contrastades i pàgines web de gurus de la pseudomedicina. La realitat, però, és que darrere de les solucions contra aquesta malaltia hi ha una base d’empreses biotecnològiques que no para de créixer.
El tàndem universitat-empresa ha propiciat que cada cop més investigadors facin el salt del laboratori als negocis per convertir la seva recerca en un producte viable.
En un sector liderat per gegants farmacèutics com Roche, Novartis o Celgene també hi ha projectes encapçalats per emprenedors catalans que hi busquen el seu lloc. Ens hem reunit amb cinc d’aquestes start-ups que han fet de la lluita contra el càncer el seu mode de vida i amb CataloniaBio, la patronal que les agrupa, per debatre sobre el futur del sector i el llarg camí que han de recórrer des que surten del laboratori fins que arriben als pacients.
Segons aquesta associació, el 38% de les empreses biotecnològiques que hi ha adscrites tenen alguna relació amb l’oncologia, i aquest és l’àmbit terapèutic més rellevant dins l’entitat.
De fet, només començar, totes tenen un component comú i cada cop més estès en el món de la medicina: la personalització. “És més efectiu identificar quin pacient respondrà a quin fàrmac que receptar-lo de manera genèrica”, explica Judit Anido, cofundadora i consellera delegada de Mosaic Biomedicals.
En el cas d’aquest spin-off del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia -el primer que neix en aquest centre de recerca-, el seu principal fàrmac és l’MSC-1, un anticòs que actua sobre una proteïna concreta responsable de la progressió del càncer.
I no és l’única. ProteoDesign també desenvolupa tractaments immunològics personalitzats a través d’una tecnologia pròpia patentada, mentre que Inbiomotion s’ha centrat a desenvolupar un biomarcador per predir les metàstasis òssies. En el cas d’Ability Pharma -la més veterana de les cinc, nascuda en el moment àlgid de la crisi-, el focus se centra a administrar teràpies dirigides perquè responguin a una mutació específica.
No obstant això, per al fundador d’Inbiomotion, Roger Gomis, aquest model també requereix que la Seguretat Social estigui disposada a assumir-ne el cost. “No hi ha aquesta mentalitat de pagar, perquè tradicionalment la fórmula era donar el fàrmac i curar-se.
Cal canviar el leitmotiv per entendre que potser cal reduir el nombre de pacients que es tracta i centrar-se en els que sí que respondran”, afirma aquest professor d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea). “Necessitem un sistema sanitari que aguanti aquestes propostes”, afegeix Anna Portela, cofundadora de Xenopat juntament amb Alberto Villanueva i August Vidal.