“És una qüestió de decència i de justícia. Retornem a totes les persones el dret a la sanitat universal”, afirmava Pedro Sánchez el juny de 2018, quan va anunciar els primers tràmits per a aprovar la nova reforma sanitària.
Des de la seva aprovació, Metges del Món ha comptabilitzat 557 casos d’incidències en l’accés a l’atenció sanitària, segons ha explicat l’organització a eldiario.es. A més de l’exclusió d’immigrants reagrupats, la redacció de la normativa socialista deixa una sèrie d’esquerdes per on s’escorren diferents traves a l’assistència a embarassades, menors d’edat i urgències, apunten.
Dels 557 casos detectats des del passat un d’agost, data de l’entrada en vigor del Reial decret llei 7/2018, l’ONG ha identificat 56 menors d’edat, 17 dones embarassades, 22 episodis d’urgències, 10 immigrants reagrupats i 14 sol·licitants d’asil exclosos de la sanitat pública.
D’una banda, Metges del Món ha identificat denegacions d’accés a les persones reagrupades. Com va publicar aquest dilluns eldiario.es, els immigrants amb residència a Espanya tramitada a través dels seus fills nacionalitzats es xoquen amb el rebuig sistemàtic de la seva targeta sanitària per part del Ministeri de Treball. Per un altre, els immigrants en situació irregular amb menys de tres mesos d’estada al país s’enfronten, en determinades comunitats autònomes, a una sèrie d’obstacles burocràtics a l’hora d’accedir a la sanitat pública, inclosos menors, embarassades, i urgències.
L’organització destaca sis malalts de càncer, cinc de VIH, set de malalties cardiovasculars, set de diabetis, tres d’hipertensió, tres de salut mental, i varis d’alzheimer, segons detallen des de Metges del Món a eldiario.es.
Les causes de la continuació dels impediments a l’accés sanitari són vàries, sostenen. La mateixa redacció de la normativa, titllada d’”ambigua”, lligada a la forma de conducta de diferents comunitats autònomes durant el Govern del PP, deriva en l’aplicació de la normativa socialista “amb ampli marge de maniobra”, incloent-hi “una interpretació restrictiva”, desenvolupen des de l’organització.
Les ONG especialitzades exigien el desenvolupament d’un reglament per a evitar la confusió en la seva aplicació. L’Executiu el va descartar, perquè va optar per tramitar la normativa en el Congrés com a projecte de llei per a permetre la presentació d’esmenes per part de l’oposició. No obstant això, aquest procés quedarà paralitzat després de la prevista dissolució de les Corts Generals i la convocatòria d’eleccions.
“S’arrosseguen dinàmiques de l’època del PP. Encara que en l’anterior normativa, el Reial decret 16/2012 garantien l’accés a la sanitat d’embarassades menors i urgències, s’incomplia de forma sistemàtica en moltes comunitats i eren excloses”, recorda Pablo Iglesias Rionda, secretari tècnic de REDER. “La nova llei busca ser més inclusiva, però no preveu l’atenció específica a aquests col·lectius vulnerables. Si no es contradiu de forma específica aquesta tendència, es poden donar interpretacions restrictives de la normativa”, desenvolupa.
Una altra barrera a l’accés a la sanitat universal citada per REDER és la falta d’informació. “Davant la falta de reglament que permeti aplicar la normativa de forma harmonitzada, es genera una confusió normativa tal que ni els mateixos centres de salut saben com aplicar-la, ni la gent beneficiada coneix els seus drets”, indica Iglesias Rionda. Aquest mitjà ha qüestionat sobre aquest tema al Ministeri de Sanitat però no ha rebut resposta.
Per què són excloses embarassades sense papers?
En el cas de les persones en situació irregular, en general, s’ha recuperat el seu dret a l’assistència sanitària, considerant-se un dels assoliments de la nova legislació. Excepte quan les persones sense papers porten menys de tres mesos a Espanya o no poden acreditar una estada major de 90 dies al país a causa de, per exemple, problemes en la tramitació del seu empadronament.
El Reial decret de Pedro Sánchez contempla aquests casos: encara que en principi no tenen dret al sistema de salut fins a complir els tres mesos a Espanya, poden ser atesos abans de complir els 90 dies d’estada mitjançant la presentació d’un informe social que acrediti la necessitat de ser assistits.
En “aquells casos en què les persones estrangeres es trobin en situació d’estada temporal (menys de 90 dies a Espanya)” serà necessària “l’emissió d’un informe previ favorable dels serveis socials competents de les comunitats autònomes”, resa la normativa. No especifica, no obstant això, la manera d’actuar davant embarassades, menors o urgències, la qual cosa s’està traduint en casos d’exclusió sanitària d’aquests perfils més vulnerables. Metges del Món també ha identificat a persones en situació irregular amb càncer sense accés al sistema de salut en el marc d’aquest criteri.
El cas de la Comunitat de Madrid
Les “interpretacions restrictives” esmentades per l’ONG es reflecteixen, per exemple, en casos d’exclusió documentats en la Comunitat de Madrid per Médicos del Mundo. La Conselleria de Sanitat va llançar fa al voltant d’un any instruccions a través dels seus cursos de formació destinats als funcionaris perquè el personal administratiu diferenciï, mitjançant la comprovació del seu passaport o visat, entre un migrant que resideixi a Espanya en situació irregular i un turista, com va confirmar l’Executiu regional a eldiario.es. En la pràctica, aquestes indicacions estan derivant en l’exclusió d’embarassades sense papers la residència dels quals al país no supera els 90 dies, com porta denunciant des de llavors Jo sí Sanitat Universal.
La falta d’assistència mèdica a embarassades amb menys de tres mesos d’estada a Espanya ja es produïa en la Comunitat de Madrid durant l’etapa del PP en el govern central, però la norma aprovada pel PSOE no ha acabat amb ella de moment.
Karla (nom fictici), ciutadana hondurenya en situació irregular, relata que va acudir en diverses ocasions al centre de salut de Vila de Vallecas quan va saber que estava embarassada. “Em deien que no tenia dret perquè, en estar menys de 90 dies, era com si estigués de turisme”, explica la dona, que va tractar d’arreglar la situació en aquest ambulatori madrileny i a l’Hospital Ramón y Cajal. eldiario.es ha preguntat sobre aquest tema a la Conselleria de Sanitat però encara no ha rebut resposta.
“Em demanaven el paper de l’empadronament, però la data que apareixia era la del 27 de desembre, encara que jo vaig arribar a Espanya el 29 d’octubre. Llavors, el personal d’administració responia que no podia anar al metge fins al 27 de març”, detalla la dona. La jove, de 28 anys, va contactar amb Metges del Món Madrid. “Finalment, la setmana passada em van permetre l’accés. Va ser perquè em va acompanyar Sol (treballadora de l’ONG), si hagués anat sola no m’haguessin atès”, lamenta Karla.
Molts dels casos d’embarassades i menors acaben resolent-se després dels seus acompanyaments, però des de les ONG alerten que els casos que els arriben són “només la punta de l’iceberg”. “Què passa amb tots els que acudeixen al centre de salut, els deneguen a l’accés i no tornen a intentar-lo?”, es pregunta el president de Metges del Món, José Félix Hoyo.