Probablement, les persones que no estan avesades a un llenguatge mèdic, quan llegeixen les paraules càncer, creixement maligne, tumor, metàstasi, s’imaginen una massa homogènia de cèl·lules que creix descontroladament en l’organisme. Certament es una imatge esbiaixada del que és un càncer maligne.
És inqüestionable que, les cèl·lules del nostre organisme, quan esdevenen canceroses, ja sigui per exposició a carcinògens, com el fum del tabac, la radiació solar, hàbits alimentaris indeguts o bé per raons d’herència genètica, comencen a créixer de forma descontrolada. Tanmateix, en les primeres fases del procés de desenvolupament d’un tumor, molt sovint, el propi organisme és capaç de limitar el creixement d’aquestes cèl·lules malignes i eliminar-les. Es tracta d’un equilibri dinàmic, que en termes mèdics es coneix com homeòstasi tissular. Un estadi d’equilibri, on l’hoste, el nostre organisme, i més concretament, l’ambient de l’òrgan on està creixent aquest tumor incipient, és capaç de vèncer les forces protumorals que vol imposar la cèl·lula transformada maligne. És el que coneixem com a microambient tissular. Ara bé, malauradament, en molts casos, les cèl·lules malignes són capaces de revertir aquesta acció antitumoral del nostre cos. En aquest cas, els tumors són capaços de reclutar, en el sentit més bèl·lic de la paraula, les cèl·lules normals del microambient que l’envolten per al seu benefici, arribant a establir relacions mutualistes, en el sentit ecològic del terme. Aquestes cèl·lules normals que estan presents en un tumor maligne les coneixem com a microambient tumoral.
Seguir llegint al blog
Article escrit pel Dr. David G. Molleví, Grup de Microambient tumoral i resistència. Programa contra la Resistència Terapèutica del Càncer. Institut Català d’Oncologia (ICO)