Els supervivents de tumors cerebrals oligodendroglials corren el risc de desenvolupar deteriorament cognitiu a llarg termini

L’oligodendroglioma és un dels pocs tumors cerebrals en els quals els tractaments actuals aconsegueixen prolongades i significatives taxes de supervivència. Es tracta d’un càncer poc freqüent, que afecta persones joves i de mitjana edat, que comença en els oligodendròcits, les cèl·lules que cobreixen i protegeixen les neurones del cervell i la medul·la espinal.

191010-Grup-Bruna.jpg_2102391413

El tractament actual consisteix en cirurgia i radioteràpia sobre el cervell, juntament amb esquemes de quimioteràpia. No obstant això, es desconeixen amb exactitud els seus possibles efectes tòxics a mitjà i llarg termini, especialment en l’esfera de la cognició. Un estudi liderat per Jordi Bruna i Marta Simó, investigadors de la Unitat Funcional de Neuro-oncologia de l’ICO – Hospital Universitari de Bellvitge i de l’IDIBELL, ha suposat un gran avenç en el coneixement d’aquests efectes del tractament oncològic en els pacients.

Els resultats de la investigació, publicats recentment a la revista Neuro-Oncology, mostren que els pacients amb tumors oligodendroglials de grau II i III (segons la classificació de l’Organització Mundial de la Salut) presenten, després de més de 5 anys de l’acabament del tractament, un deteriorament cognitiu que es considera greu en fins al 38 % dels afectats. Aquesta toxicitat cognitiva tardana s’associa principalment amb atròfia cerebral i dany en la substància blanca cerebral.

Actualment, el tractament estàndard dels pacients de tumor oligodendroglial inclou la quimioteràpia (Procarbazina, Lomustina i vincristina) i la radioteràpia cranial, una combinació que millora significativament la supervivència general i la supervivència lliure de progressió de oligodendrogliomes de grau II i III.

Específicament, la taxa de supervivència general a 10 anys amb el tractament estàndard és de gairebé el 80% per als oligodendrogliomes de grau II i del 60% per als de grau III, una xifra mai abans observada en els gliomes malignes. Per tant, l’impacte dels efectes a llarg termini del tractament oncològic en pacients amb tumor oligodendroglial s’ha tornat un aspecte cada vegada més rellevant, especialment pel que fa referència al funcionament cognitiu.

L’objectiu de l’estudi de l’equip de Bruna i Simó fou examinar els dèficits cognitius juntament amb els canvis estructurals del cervell en una sèrie de supervivents a llarg termini de tumors oligodendroglials de grau II i III, que van ser tractats amb radioteràpia i quimioteràpia, utilitzant tècniques avançades d’anàlisi de neuroimatge. Els resultats obtinguts indiquen que els supervivents a llarg termini d’un tumor oligodendroglial sotmesos a un tractament estàndard de radioteràpia i quimioteràpia, després de més de cinc anys de la seva finalització presenten deteriorament cognitiu, especialment en funcions de memòria i executives, associat amb un dany tardà de la substància grisa (les neurones) i la substància blanca (les connexions de les neurones).

Aquests resultats obtinguts pel grup posen en evidència, per primera vegada, la necessitat de desenvolupar noves estratègies de tractament per als pacients amb tumors oligodendroglials dels quals s’espera una llarga supervivència.