La setmana passada, la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) va celebrar a Madrid el seu congrés anual i els seus representants reivindicaven l’increment de la seva rellevància, propera ja a la de la seva homòloga nord-americana, ASCO.
L’espanyol Josep Tabernero, nou president de ESMO, estimava que assistirien uns 23.000 participants i defensava que moltes de les innovacions presentades a la capital espanyola no tenen res a envejar a les que els oncòlegs preparen per anunciar als EUA.
En els últims dies s’han presentat nous avenços en el combat d’aquesta multitud de malalties que semblen més complexes com més es coneixen. De la quimioteràpia que va oferir les primeres victòries contra alguns tumors a costa d’intoxicar als pacients, es va passar a les teràpies dirigides i les inmunoteràpies, en general amb menys efectes secundaris, però eficaços per a grups petits de pacients amb tipus concrets de càncer.
Quan van aparèixer aquells fàrmacs es va albergar la il·lusió de substituir els tractaments més nocius, però com recordava Pilar Garrido, responsable del comitè de tumors toràcics de ESMO, això no va a succeir en un futur pròxim. “Els oncòlegs volen comptar amb totes les eines a la seva disposició”, argumentava. La combinació d’alternatives més innovadores i altres molt conegudes és una de les claus per avançar des dels tractaments més pal·liatius als curatius.
En ESMO 2017, es van presentar algunes d’aquestes combinacions d’eines que ajuden a detenir primer alguns tumors i a prolongar després el temps de vida acceptable per a un pacient. Un d’aquests estudis és Pacific, liderat per Luis Paz-Ares, cap d’Oncologia de l’Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid, i dedicat al tipus de càncer de pulmó més freqüent, el no microcític.
Gairebé un terç dels diagnòstics d’aquests tumors es realitza quan ja han arribat a l’estadi tres de quatre. El tractament habitual consisteix en una combinació de radioteràpia i quimioteràpia que aconsegueix una supervivència mitjana sense recaigudes de vuit mesos. Cinc anys després del diagnòstic, només el 15% dels malalts segueix viu.
El nou enfocament afegeix a la quimioteràpia a la radioteràpia durvalumab, un medicament inmunoterápico de la farmacèutica AstraZeneca aprovat per al càncer de bufeta.
En la presentació del treball, que s’ha publicat a la revista New England Journal of Medicine, es mostra com la mitjana de supervivència per als participants en l’assaig, pacients de 235 centres de 26 països, va arribar als 16,8 mesos enfront dels 5,6 d’un grup de malalts que va rebre placebo.
Aquestes noves combinacions estan molt lluny de suposar una cura, però han multiplicat la supervivència d’alguns tipus de càncer que fins fa molt poc significaven la mort en pocs mesos. En ESMO també es van presentar nous avenços contra tumors com el de mama, un en els que més progressos han aconseguit. L’assaig Monarch 3 va mostrar que el abemacilclib, un fàrmac de Lilly, redueix el risc de progressió de la malaltia un 46% en una variant particular en dones postmenopàusiques quan s’afegeix a la teràpia hormonal.
Els preus dels fàrmacs innovadors amenacen de fer insostenibles molts tractaments
Aquests van ser alguns dels nous tractaments que poden millorar el pronòstic d’alguns malalts de càncer. No obstant això, com va recordar Josep Tabernero, els fàrmacs no són l’única via per combatre la malaltia. El nombre de casos de càncer seguirà augmentant almenys fins a 2025 per l’envelliment de la població, però també per la persistència d’hàbits que afavoreixen l’aparició de tumors.
El president de ESMO va ressaltar la importància de canvis en l’estil de vida com “deixar de fumar, reduir la ingesta d’alcohol, portar una dieta equilibrada baixa en carn vermella, fer exercici i evitar l’exposició a substàncies que sabem que són carcinogèniques”.
Els hàbits importen molt. Un estudi recent mostrava que els europeus multipliquen les seves probabilitats de patir un càncer per l’elevat consum d’alcohol. A Espanya, la situació és fins i tot pitjor: el 15% dels tumors diagnosticats als homes tenen relació amb l’alcohol, enfront del 10% de la mitjana comunitària.
A més de canviar els costums de la població, per seguir guanyant terreny al càncer, també s’haurà d’avançar en tècniques de diagnòstic precoç per tumors amb baixos nivells de supervivència, com el de pàncrees. La biòpsia líquida és una de les opcions per aconseguir-ho que s’han perfeccionat en els últims anys. Des del punt de vista de l’organització, Martín va recalcar la importància de que el càncer es tracti en hospitals amb el coneixement necessari i un comitè multidisciplinari. En una entrevista recent, el president de la SEOM afirmava que tractar un càncer greu en un hospital petit és “una aberració”.
Finalment, els organitzadors del congrés van cridar l’atenció sobre un risc que amenaça l’accés universal als millors tractaments. D’una banda, va explicar Tabernero, hi ha medicaments essencials que, en haver perdut la patent, ja no resulten interessants econòmicament per a les farmacèutiques que deixen de produir-los en favor dels més innovadors. “ESMO ha realitzat un informe per avaluar la freqüència d’aquesta manca de medicaments essencials i se l’ha elevat al Parlament Europeu perquè es busquin solucions”, ha assenyalat Tabernero.
“Volem que s’arribe a acords justos amb les empreses farmacèutiques, amb acords a més llarg termini, perquè tinguin beneficis i puguin produir aquests medicaments”, ha afegit. En una línia similar, es vol avaluar el cost dels fàrmacs més innovadors, que amenacen de fer insostenible el sistema sanitari pel seu preu desorbitat i en ocasions injustificat. En aquest terreny es jugarà bona part del futur d’un accés equitatiu perquè afrontar el càncer amb garanties no només estigui a l’abast dels que ho poden pagar.