Investigadors han demostrat que diversos tipus de bacteris intestinals podrien ser factors que causen i prevenen l’obesitat i altres trastorns i malalties. Ara, un estudi de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles (UCLA), als Estats Units, suggereix que també podrien potencialment emprar-se per reduir el risc d’alguns tipus de càncer.
La investigació, publicada a l’edició digital d’aquest dimecres de la revista ‘Plos One’, ofereix evidència que bacteris antiinflamatoris intestinals “beneficioses per a la salut” poden retardar o aturar el desenvolupament d’alguns tipus de càncer.
Al final, els metges podrien ser capaços de reduir el risc d’una persona de patir càncer mitjançant l’anàlisi dels nivells i tipus de bacteris intestinals en el cos i després prescriure probiòtics per reemplaçar o reforçar la quantitat de bacteris amb propietats antiinflamatòries , apunta l’autor principal de l’estudi, Robert Schiestl, professor de Patologia, Ciències de la Salut Ambiental i Radiació Oncològica a UCLA. “No és invasiu i és bastant fàcil de fer”, afirma.
Durant milions d’anys, els bacteris intestinals s’han convertit en bones i dolentes: les bones tenen propietats antiinflamatòries i les males promouen la inflamació. El cos humà conté típicament al voltant de 10 bilions de cèl·lules bacterianes, en comparació amb només 1 bilió de cèl·lules humanes.
Schiestl i els seus col·legues van aïllar un bacteri anomenat ‘Lactobacillus johnsonii 456’, que és la més abundant de les bacteris beneficiosos i que té algunes aplicacions molt útils fora de la medicina. “Atès que és un cep de ‘Lactobacillus’, fa iogurt, quefir, xucrut i Kombucha”, assenyala.
En l’estudi de la UCLA, el bacteri va reduir el dany de gens i va disminuir significativament la inflamació, un objectiu crític perquè la inflamació juga un paper clau en moltes malalties, incloent càncer, patologies neurodegeneratives, malalties del cor, artritis i lupus, i en el procés d’envelliment.
La investigació anterior dirigida per Schiestl va presentar la primera evidència d’una relació entre la microbiota intestinal i l’aparició de limfoma, un càncer que s’origina en el sistema immunològic. El nou treball explica com aquesta microbiota podria retardar l’aparició de càncer i suggereix que els suplements probiòtics podrien ajudar a evitar la formació de càncer.
S’ALENTEIX EL CREIXEMENT DELS TUMORS
Per a tots dos estudis, Schiestl i el seu equip van utilitzar ratolins que tenien mutacions en un gen anomenat ATM, el que els feia susceptibles a un trastorn neurològic anomenat atàxia telangièctasi. El trastorn, que afecta una de cada 100.000 persones, està vinculada amb una alta incidència de leucèmia, limfomes i altres càncers.
Es va dividir els ratolins en dos grups: un al que només se li va donar bacteris antiinflamatòries i l’altre que va rebre una barreja de microbis inflamatoris i antiinflamatoris que típicament coexisteixen en els intestins. A l’article, Schiestl i el seu equip van mostrar que en els rosegadors amb més bacteris beneficiosos, el limfoma trigar molt més temps a formar-se.
En el nou estudi, els autors van analitzar els metabòlits –molècules produïdes per l’acció metabòlica natural del intestí– en l’orina i la femta dels ratolins. Es van sorprendre al trobar que els ratolins que van rebre només la microbiota beneficiosa produïen metabòlits que són coneguts per prevenir el càncer, a més de tenir un metabolisme del greix i oxidatiu més eficient, el que els investigadors creuen que també podria reduir el risc de càncer.
En els ratolins que van rebre només els bacteris bones, el limfoma es va formar molt més lent que en els altres ratolins i van viure quatre vegades més i amb menys dany en l’ADN i inflamació. “En conjunt, aquestes troballes donen credibilitat a la idea que la manipulació de la composició microbiana pot usar-se com una estratègia eficaç per prevenir o alleujar la susceptibilitat al càncer”, escriuen els investigadors.
“Sorprenentment, els nostres troballes suggereixen que la composició de la microbiota intestinal influeix i altera el metabolisme central de carboni d’una manera independent del genotip. En el futur, tenim l’esperança que l’ús de probiòtics pot ser un potencial quimiopreventiu per als humans normals , a més que el mateix tipus de microbiota disminuiria la incidència de tumors en les poblacions susceptibles de càncer “, conclou.