Foto: Dra. Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
El càncer de pàncrees és el tipus de tumor amb la taxa de supervivència més baixa al món i la meitat dels casos diagnosticats ho són en fases avançades, quan la curació ja no és possible. Ara, un nou assaig clínic del Vall d’Hebron Institut of Oncology (VHIO) aboca esperança als pacients amb càncer de pàncrees metastàtic amb un tractament que combina quimioteràpia i immunoteràpia.
Els resultats de l’assaig clínic de fase 1b/2 OPTIMIZE-1 que avalua la seguretat i l’eficàcia de combinar un agonista de CD40 amb quimioteràpia en pacients amb adenocarcinoma ductal pancreàtic avançat, que no havien estat tractats prèviament amb quimioteràpia o diagnosticats recentment, mostren una taxa de resposta objectiva del 40% juntament amb una mitjana de durada de la resposta de 12,5 mesos i una mitjana de supervivència general de 14,3 mesos.
“Són resultats realment prometedors sobretot si tenim en compte que actualment no comptem amb estratègies terapèutiques eficaces per a aquests pacients, així que, és crucial continuar investigant noves oportunitats” afirma la Dra. Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del Grup de Tumors Gastrointestinals Superiors i Endocrins que ha liderat aquest estudi.
Els resultats d’aquest estudi s’han presentat al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO) celebrat entre el 31 de maig i el 4 de juny i es van publicar en paral·lel a la revista The Lancet Oncology.
La immunoteràpia ha revolucionat el camp de l’oncologia les darreres dècades. Es basa a activar el sistema immunitari del pacient contra les cèl·lules tumorals. Tot i això, actualment, la immunoteràpia no funciona en tots els pacients, ni en tots els tipus de tumors.
Un dels principals reptes per assolir l’eficàcia terapèutica en el càncer de pàncrees és que presenta un microambient tumoral immunosupressor, cosa que impedeix la penetració adequada de les molècules terapèutiques i de les cèl·lules immunitàries. Per això és necessari continuar investigant en noves estratègies immunoteràpiques que permetin activar la resposta immune del pacient contra les cèl·lules tumorals.
Els anticossos agonistes de CD40 són fàrmacs capaços d’estimular diferents tipus de cèl·lules immunitàries com cèl·lules B, monòcits o macròfags contra les cèl·lules tumorals de manera que passem d’un microambient tumoral immunosuprimit a un microambient capaç d’activar una resposta immune potent contra el tumor.
A l’assaig de fase 1b/2 OPTIMIZE-1 hi han participat 77 pacients amb adenocarcinoma ductal pancreàtic metastàtic que no havien rebut prèviament quimioteràpia o recent diagnosticats. Tots ells van rebre la combinació de l’anticòs IgG1 agonista de CD40 i quimioteràpia. La taxa de resposta objectiva va ser del 40%, és a dir, en el 40% dels pacients es va observar reducció del tumor durant el tractament, la mitjana de durada de la resposta va ser de 12,5 mesos, la supervivència lliure de progressió va arribar a una mitjana de 7,7 mesos amb una mitjana de supervivència global de 14,3 mesos.
“Si posem aquests resultats en context i tenim en compte que la mitjana de supervivència general de l’adenocarcinoma ductal de pàncrees metastàtic de novo és inferior a l’any, podem parlar de resultats prometedors que obren la porta a investigar aquesta combinació en un assaig clínic fase 3 per validar la seva eficàcia en un nombre més gran de pacients.”
Font: VHIO