“El tipus de càncer que jo tinc no es pot amagar, és com un estigma”

En Joan té 62 anys i l’any 1992 el van operar d’un càncer a les cordes vocals. En Joan treballava de jardiner i a causa del càncer es va quedar mut i va haver de fer un procés de recuperació de la veu.

Mira el vídeo d’en Joan, un testimoni de supervivents de càncer:

[vsw id=”gohmWrjp_Ew” source=”youtube” width=”425″ height=”344″ autoplay=”no”]

En Joan va intentar demanar un crèdit per fer unes llibretes d’estalvis per als seus fills i les entitats bancàries li van denegar per un “factor de risc”. En Joan va voler demanar una hipoteca per fer obres a casa seva i també li van denegar.

El testimoni de supervivents de càncer d’en Joan, ens mostra de primera mà que la malaltia i el seu tractament poden deixar seqüeles físiques, però també seqüeles emocionals, dificultats per a la reinserció laboral i per accedir a productes financers i assegurances. “El tipus de càncer que jo tinc no es pot amagar, és com un estigma”, diu el propi testimoni.

Davant d’aquesta situació, la FECEC ha posat en marxa l’acció ‘Després del càncer, i ara què?’ per visibilitzar les necessitats de les persones que han superat la malaltia.

Aquesta acció dóna continuïtat a l’estudi “Millorar l’experiència dels supervivents de càncer a Catalunya” que l’any 2014 va impulsar i editar la FECEC a través del qual, es va detectar i quantificar les persones que han patit un càncer a Catalunya i les seves necessitats no cobertes.

‘Després del càncer, i ara què, té l’objectiu de buscar el màxim d’adhesions de ciutadans, siguin o no testimoni de supervivents de càncer, perquè donin suport a l’acció i ens ajudin a continuar treballant per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

Entra a la nostra pàgina.