De vegades, superar el càncer no té a veure amb cirurgies, quimioteràpies o medicina de precisió. De vegades, l’empremta que deixa la malaltia en la ment és tant o més dura que en el cos.
D’aquesta percepció sorgeix la psicooncologia. Són tantes i tan diferents les fases per les quals passa un pacient de càncer (on els límits entre la supervivència o no, la curació o la cronicitat de vegades estan més difuminats del que sembla) que cal un professional psicològic especialitzat en el llarg camí que suposa aquesta malaltia.
“Per abordar la problemàtica psicològica que pot arribar a presentar el pacient oncològic i la seva família és necessari conèixer la malaltia”, expliquen des de la Societat Espanyola de Psico-Oncologia (SEPO). “Així mateix, cal l’estudi de les diferents fases de la malaltia”, continuen, matisant a més que la importància de “conèixer la realitat específica del càncer en les diferents edats”.
La psico-oncòloga Clàudia Massé detalla com al pre-diagnòstic, la persona pot experimentar sentiments com la negació, la por i el bloqueig, que canvien a ira, tristesa o aïllament social al confirmar-se el diagnòstic. Durant el tractament, però, estarà més tranquil·la i podrà entendre millor la informació que li proporcionen els especialistes.
El grau d’implantació d’aquesta disciplina a Espanya no ha d’envejar als països del seu entorn. Un estudi recent de la revista The Breast col·loca al nostre país entre els països que més han desenvolupat l’atenció psico-oncològica, amb objectius específics, mesures desenvolupades i indicadors que mesurin el seu resultat inclosos dins de l’estratègia pública contra la malaltia. Per davant de països com França, el Regne Unit o Suècia.
Ruth Vera, vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM)
Ruth Vera.
La SEPO assenyala que “l’Estratègia Nacional del Càncer del SNS reconeix entre els seus punts principals la necessitat d’incloure l’atenció psico-oncològica especialitzada”, pel que és un servei “que han d’incloure els centres de referència oncològics en tot el territori nacional” . No obstant això, en ser la seva implantació responsabilitat autonòmica, “sí que hi ha diferències entre comunitats autònomes”.
Alt impacte emocional
Des de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), la seva vicepresidenta, Ruth Vera, admet que, tot i que és una figura “bastant implantada”, encara no s’ha realitzat una enquesta per determinar la quantitat d’aquests professionals en els serveis d’Oncologia, però la seva figura està plenament integrada. En el seu hospital, el Complex Hospitalari de Navarra, on hi ha dos especialistes treballant, “és un dels punts clau de la col·laboració amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer” (AECC).
Vora apunta la qüestió numèrica del càncer per explicar la necessitat d’un psicòleg especialitzat: “és la primera causa de mort al nostre país”. Es tracta d’una malaltia amb alt impacte emocional amb pacients crònics i un “50 per cent de pacients que encara no es curen”.
“La primera vegada que ve el pacient al servei se li ofereix la possibilitat d’atenció del psico-oncòleg”, explica la vicepresidenta de SEOM. Possibilitat oberta durant tot el procés, no només per al pacient sinó també per a la seva família. A més, en aquells ingressats, “hi ha un dia a la setmana de sessió en planta i el psico-oncòleg hi participa”. Té accés a la història clínica i anota el seu curs evolutiu.
Vora s’observa la necessitat d’aquest professional per a aspectes que estan fora de l’abast de l’oncòleg. “La informació és necessària i toquen situacions que nosaltres, com metges, no sabem manejar”. Conclou: “El càncer és una malaltia amb alta càrrega emocional”.
El tràmit per donar una mala notícia, com manejar la situació familiar davant la proximitat de la mort, sobretot si hi ha nens, i fins i tot el maneig de l’estrès dels propis professionals mèdics. Des de la SEPO destaquen que aquest servei pot utilitzar-se “de manera indirecta, com a consultor de l’equip multidisciplinari. Del tipus de tasca a realitzar es derivarà la manera de coordinació amb la resta de professionals.
Segons Ruth Vera, “els pacients que tenen un bon control de la malaltia resulten més fàcils per parlar, manejar els efectes secundaris, les toxicitats, etc.” En el Complex Hospitalari de Navarra porten més de 15 anys amb atenció pisco-oncològica i ” millora molt la qualitat de l’atenció “.