A mesura que el cos humà envelleix, es torna més susceptible a una sèrie d’afeccions greus. Això fa que augmenti el risc de patir complicacions de salut que, a la llarga, acabaran causant la mort de l’individu. Dues de les malalties que més freqüentment s’associen a les edats avançades són el càncer i els problemes cardiovasculars.
Estan, de fet, classificades entre les principals causes de mortalitat en els països desenvolupats. Una recerca publicada fa poc a Science, realitzada per un equip de la Universitat de Boston, en el qual ha tingut un paper rellevant el valencià José Javier Fuster Ortuño, ha trobat per primer cop una relació entre els orígens de les dues condicions, a partir d’unes mutacions presents a les cèl·lules de la sang que es veuen tant en les persones que tenen cert tipus de leucèmia com en les que pateixen d’aterosclerosi. Això implica que alguns càncers i un grup concret de malalties cardiovasculars podrien tenir una causa comuna que fins ara havia passat desapercebuda.
Tots els càncers comencen de la mateixa manera, amb una petita modificació aleatòria en un gen d’una sola cèl·lula, el que s’anomena una mutació. Si aquesta mutació afecta un gen clau, la cèl·lula pot multiplicar-se sense cap mena de control. A poc a poc anirà adquirint noves mutacions, que la faran encara més agressiva.
Anys després d’aquests canvis, pot ser que la cèl·lula inicial s’hagi convertit en una colònia de milers de cèl·lules idèntiques, que passaran a envair els teixits i formar tumors secundaris, les anomenades metàstasis. El càncer, doncs, és normalment un procés molt lent, que des dels principis fins que dona senyals pot tardar dècades. Per això apareixen amb molta més freqüència en l’últim terç de vida: la gran majoria es veuen entre els 60 i els 85 anys.
Malalties d’edats avançades
Un elevat nombre de malalties cardiovasculars també les pateixen preferentment les persones grans. Aquest nom engloba una sèrie de trastorns diversos relacionats amb el cor i els vasos sanguinis, tan variats com la hipertensió o les arrítmies. Naturalment, les causes de cada una són diferents, però se sap que unes quantes estan relacionades amb l’aterosclerosi, la formació de plaques de colesterol a les parets de les artèries.
Les plaques fan que el diàmetre dels vasos per on circula la sang es redueixi, cosa que pot provocar ruptures, infarts, ictus, etc. A part de colesterol, les plaques contenen calci i globus blancs, cèl·lules que provoquen una reacció inflamatòria crònica que contribueix de manera important a mantenir la lesió.
L’aparició de l’aterosclerosi està relacionada amb la diabetis, el tabaquisme o l’edat, però fins ara no s’havia vist que tingués res a veure amb la mena d’alteracions que causen els càncers. El nou treball aparegut a Science presenta un nou lligam entre les dues coses.
Mutacions a la sang
Els científics van manipular uns ratolins per eliminar el gen Tet2 del seu ADN. Això va causar una alteració en les cèl·lules mare hematopoètiques, les que donen lloc a totes les cèl·lules de la sang, que les feia proliferar més del compte, talment com si fossin canceroses. De fet, aquest és un trastorn premaligne que ja es coneixia i que, a la llarga, se sap que pot acabar produint càncers relacionats amb la sang, com les leucèmies.
Aquesta mena de canvis a les cèl·lules mare són freqüents i abans s’havia vist que, per diverses causes, poden produir-se en un 10% de les persones de més de 70 anys. La novetat és que en aquest treball s’ha descobert que a més també poden contribuir a la formació de l’aterosclerosi.
El Tet2 és un gen que s’encarrega de controlar un tipus de modificacions epigenètiques, els canvis químics reversibles que s’apliquen a l’ADN i que serveixen per activar i desactivar altres gens. En aquest cas, la manca de Tet2 causa la metilació de l’ADN, i això s’associa a canvis que es veuen sovint en el càncer.
Però a part d’això, els investigadors van descobrir que la manca de Tet2 feia que els macròfags (unes cèl·lules del sistema immunològic que, entre altres coses, contribueixen als processos inflamatoris i al transport de colesterol) fabriquessin en excés una proteïna anomenada IL-1Beta. Amb una sèrie de proves van demostrar que això acabava incrementant enormement el risc que apareguin plaques de colesterol.
En resum, aquest treball proposa que, almenys en una part dels casos, l’aterosclerosi podria aparèixer per una mutació en el gen Tet2, que fa que algunes cèl·lules de la sang es comportin com a canceroses i, a més, fabriquin factors que augmentin les possibilitats que es formin plaques a les artèries.
Aquesta troballa inesperada demostra que el càncer i l’aterosclerosi a vegades utilitzen mecanismes similars, sobretot en fases inicials, i que això està relacionat amb un augment de la inflamació. Aquest descobriment té un valor clínic, ja que, en principi, es podria intentar bloquejar l’aterosclerosi fent servir estratègies similars a les que se sap que funcionen a l’hora d’aturar el càncer, una opció terapèutica que encara no s’havia provat.