La incorporació de dos nous fàrmacs, el palbociclib i el ribociclib, que podrien començar a administrar-se en un o dos anys a Espanya a dones amb càncer de mama avançat, augura uns resultats esperançadors perquè podria augmentar la supervivència de les pacients en diversos mesos.
El palbociclib és una pastilla que ofereix bona tolerància, ja que es tracta d’un fàrmac biològic antitumor molt específic i està indicat per a dones que pateixen càncer de mama del tipus hormonosensible al costat del tractament endocrí clàssic, segons ha explicat el cap del Servei de Oncologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Aleix Prat.
Amb tots dos medicaments “cada dia ens acostem més a l’objectiu de poder cronificar la malaltia metastàsica; dones la supervivència era de dos o tres anys ara poden arribar a entre cinc i deu anys”, ha assenyalat Prat.
Tot i que les dades indiquen que el càncer de mama es manté estable -es diagnostiquen al voltant de 25.000 nous casos anuals a Espanya i 4.000 a Catalunya- els experts recorden que és el tipus de càncer més freqüent en dones i que provoca unes 6.000 morts l’any a Espanya.
No obstant això, aquesta és una de les raons per les quals no es baixa la guàrdia en investigació, “al contrari, és una de les malalties sobre les que es duen a terme més estudis”, ha puntualitzat l’oncòleg.
El doctor ha detallat que el càncer de mama ja no és només una malaltia, sinó quatre; la de caràcter hormonosensible, que se subdivideix en 2 grans grups, Luminal A i B, i afecta un 70 per cent de les dones.
Aquest grup respon als tractaments clàssics hormonals i de quimioteràpia, i la seva sensibilitat depèn de si el tumor és Luminal A, més quimioresistente, o Luminal B, quimiosensible.
El tercer grup és el dels tumors HER2 positius, que afecten un 15 per cent de les malaltes, un tipus de càncer molt agressiu amb mal pronòstic en general i que eren tractades bàsicament amb quimioteràpia.
En aquest cas, des de fa anys hi ha uns fàrmacs, anticossos, és a dir, molt poc tòxics, que intenten combatre aquesta proteïna, la HER2, i l’eficàcia en combinació és “espectacular”.
“Amb aquests medicaments innovadors intentem no només perllongar la supervivència en dones amb metàstasi, sinó també administrar-los a pacients recentment diagnosticades perquè l’objectiu llavors és curar”, ha dit l’oncòleg, tot i que ha recordat que els estudis estan en marxa i s’esperen obtenir resultats aviat “.
El quart grup correspon a les afectades pel triple negatiu, “un calaix de sastre en el qual hi cap de tot”, que no depèn d’hormones femenines, tremendament agressiu i en què, a més de la quimioteràpia, sembla que la immunoteràpia, amb una sèrie de fàrmacs utilitzats en altres tipus de càncers, com el de pulmó o melanoma, podria resultar eficaç en un subgrup, però igualment, el procés està en estudi.
Un altre subgrup de triple negatiu depèn dels andrògens, és a dir, de les hormones masculines i el tractament podria ser el mateix que per al càncer de pròstata.
“Vam començar a tenir dades esperançadors en aquest subgrup de tumors triple negatius”, ha advertit Aleix Prat.
El doctor Prat ha explicat també que una altra novetat és la biòpsia líquida, que originalment s’utilitzava per conèixer el sexe del fetus en dones embarassades, ja que un 10 per cent de l’ADN fetal està en la sang materna.
Això implica que amb tècniques de seqüenciació en pacients oncològics amb malaltia avançada es pot determinar a través d’una porció escassa de l’ADN del tumor l’evolució de la malaltia a través d’una analítica i saber si aquesta s’està fent resistent per variar el tractament si la situació ho requereix.
“El càncer de mama s’està considerant a nivell biològic i el que s’observa és que la situació és molt complexa. Per exemple, hi ha mutacions que afecten només a un 2% de les malaltes, i per demostrar que un fàrmac és eficaç en aquest subgrup, haurem de fer estudis a través de consorcis internacionals “, ha dit Prat.
“De tota manera, avui dia menys d’un 10% de les pacients metastàsiques accedeixen a estudi clínics. Per tant, crec que caldrà canviar la forma d’accedir a aquestes pacients potenciant la seva participació i coneixement”, ha conclòs el facultatiu.