El tercer dijous de novembre se celebra cada any el Dia Mundial del Càncer de Pàncrees per conscienciar la població sobre aquest tipus de tumors. És considerat el tipus de càncer més agressiu del món. El pàncrees és un òrgan situat darrere de l’estómac i és un òrgan clau per a la digestió i la producció de diferents hormones.
El càncer de pàncrees més comú és l’adenocarcinoma del pàncrees, que s’origina quan les cèl·lules exocrines en el pàncrees comencen a créixer fora de control.
FACTORS DE RISC
Els factors de risc més comuns d’aquest tipus de tumors són:
DIAGNÒSTIC PRECOÇ, SIMPTOMATOLOGIA I DIAGNÒSTIC
El càncer de pàncrees és molt difícil de detectar en les seves fases inicial, ja que com no està situat en una zona palpable i tampoc existeix un mètode de detecció precoç, sovint es diagnostica en fases avançades i quan el tumor s’ha extès a altres zones.
En estadis inicials, el càncer de pàncrees podria ser asimptomàtic. Quan creix localment i envaeix òrgans adjacents o fa metàstasis hepàtiques, comporta els següents símptomes:
Es fa mitjançant un TAC o una ecografia abdominal i, posteriorment se’n fa una punció biòpsica per assegurar-ne el diagnòstic i per conèixer el tipus de càncer de pàncrees de què es tracta.
TRACTAMENT
El càncer de pàncrees en estadis inicials és curable amb l’extirpació quirúrgica del tumor, en alguns casos seguit de quimioteràpia i/o radioteràpia. El tractament d’elecció en els estadis avançats o metastàtics del càncer de pàncrees és la quimioteràpia amb la combinació de gemcitabina i nab-paclitaxel.
PRONÒSTIC
A Catalunya, des de 1994, la incidència d’aquest augmenta un 1,8% anual en els homes i es manté estable en les dones. La mortalitat augmenta un 0,9% en els homes i un 1,3% anual en les dones. La taxa de supervivència a 5 anys és del 6,5% en homes i del 3,2% en dones.