Algunes de les ADN polimerases, els enzims encarregats de replicar l’ADN, tenen una regió que s’encarrega de corregir els errors que comet el mateix enzim al realitzar la seva funció de còpia del genoma. Quan aquesta regió correctora es veu afectada, en concret a les polimerases anomenades POLE i POLD1, augmenta molt el risc de patir càncer, especialment, el colorectal. Això és degut al fet que la manca de correcció comporta l’acumulació de mutacions en certs teixits que poden provocar el desenvolupament d’un tumor.
Des que el 2013 es va descriure que les mutacions en el domini corrector de POLE i POLD1 podien promoure l’aparició de tumors colorectals, s’han descrit diverses famílies de càncer de còlon i poliposi que presentaven aquest tipus de mutació. No obstant això, el predomini d’aquestes mutacions i l’afectació d’altres teixits encara és desconegut.
Un equip de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i CIBERONC, liderat per les investigadores Laura Valle i Conxi Lázaro, ha estudiat més de 2.800 pacients de càncer familiar per determinar la prevalença real de les mutacions en les regions correctores de la polimerasa POLE i POLD1.
Els resultats, publicats a la revista Genetics in Medicine, la revista oficial del American College of Medical Genetics and Genomica (ACMG), van mostrar que entre el 0,1 i el 0,4% dels càncers familiars són deguts a mutacions en aquestes regions, i malgrat que els tumors colorectals són els més abundants també es troben en tumors d’endometri o d’ovari. Tot i que es tracta d’una síndrome minoritari, és un gen d’alt risc, és a dir, presentar aquestes mutacions vol dir tenir moltes possibilitats de desenvolupar càncer.
A més d’avaluar la seva prevalença, l’estudi en profunditat de les variants identificades ha permès definir criteris específics per a la classificació de variants en els gens POLE i POLD1, el que permet definir amb més precisió quines variants són patogèniques, quines no, i les que encara no es pot definir el seu efecte.
“Aquestes recomanacions per a la classificació de variants poden tenir un impacte rellevant en l’àmbit clínic”, ja que, “definir de manera inequívoca l’efecte patogènic d’una variant és crucial per al seguiment clínic dels portadors, ja que el seu risc a desenvolupar càncer serà alt”, assegura Valle.
D’altra banda, els pacients que presenten aquestes variants i desenvolupen càncer solen ser bons candidats per a la immunoteràpia, per tant, definir si la variant identificada és patogènica o no, serà útil per escollir un tipus de tractament determinat.