“Després del càncer no deixes que la vida se t’escapi”

Al webinar del passat 24 de novembre sis nois i noies, que han superat un càncer, ens van apropar el seu valuós testimoni personal sobre com és conviure amb càncer quan ets un infant o en l’adolescència, una realitat que sovint passa desapercebuda i que comporta grans aprenentatges de vida en una etapa crucial pel desenvolupament del caràcter d’aquests nois i noies. 
inner_half

Són sis joves a qui el càncer va colpejar quan eren petits o adolescents. Es tracta d’en Roger Barrero, membre del grup de joves de l’AFANOC, la Miriam Quintian, una de les primeres persones allotjada a La Casa dels Xuklis quan tenia 14 anys, el Víctor González, participant a la Titan Dessert, la Regina Franco, que va rebre el diagnòstic amb 11 anys, Joan Curto, amb 7, i el Dídac Bautista, malalt des dels 3 anys de leucèmia i autor de “La vida fantàstica. Lliçons de vida d’un nen amb somnis“. El seminari online va ser moderat per Andrea Martí, cofundadora i presidenta de l’associació Mi Compañero de Viaje, associació de suport a joves amb càncer

Al webinar del passat 24 de novembre titulat “Joves i adolescents després del càncer” vam tenir l’oportunitat d’escoltar les seves experiències personals amb el càncer i alguns dels grans aprenentatges que van extreure:
  • Víctor González: “Et fa aprendre a valorar la vida i no deixes que la vida se t’escapi”
  • Miriam Quintian: “Tenir un càncer amb 14 anys fa que vegis les coses d’una altra manera, valores els petits detalls, no et preocupen les coses que preocupen a la majoria d’adolescents”
  • Regina Franco: “Jo tenia 11 anys, la meva personalitat està marcada per aquesta vivència en un sentit positiu perquè vaig deixar enrera la meva vergonya”
  • Joan Curto: “Amb 7 anys vaig tenir moltes vivències bones i dolentes i s’aprèn de les dolentes. Quan la vida et posa un obstacle, després tens més força per afrontar la vida”.
  • Dídac Bautista: “Tenia 3 anys quan va aparèixer el càncer. La malaltia i tot el procés m’ha fet com sóc ara i em va servir per madurar més ràpid i tenir més empatia”.
Tots ells i elles coincideixen que una de les coses que més els va ajudar són les entitats d’oncologia infantil com l’AFANOC i la Fundació Enriqueta Villavecchia. Allà van rebre acompanyament i suport psicològic per a ells i elles i les seves famílies i sobretot van fer nous amics amb qui compartir el procés oncològic. En definitiva, com diu el Víctor González, “estar amb nens que parlen el teu mateix idioma” i a qui preocupen les mateixes coses. El webinar “Joves i adolescents després del càncer” ha estat organitzat per la FECEC amb motiu del 20è aniversari de la federació.