Segons l’Agència Internacional del Càncer (IARC), aquesta malaltia és una de les principals causes de mort al món. De fet, d’aquí a 2035 s’esperen prop de 15 milions de morts per any relacionats amb els tumors.
Les xifres de l’estudi Globocan, publicades el 2012 per la IARC, sostenen que la incidència i mortalitat per càncer estan augmentant ràpidament a tot el món, especialment als països d’ingressos baixos i mitjans on es produeixen la meitat dels nous càncers actuals.
Tal com va recollir l’últim estudi sobre les xifres de supervivència global de càncer (CONCORD-2), publicat al novembre de 2014 amb les dades de 67 països, la malaltia és més letal en unes regions que en unes altres, amb una forta influència del lloc on resideixen els pacients.
Als països amb baixos i mitjans ingressos es produeixen 5,5 dels 8 milions de morts anuals per càncer en el món. Així, en els països amb baixos i mitjans ingressos es produeixen 5,5 dels 8 milions de morts anuals per càncer al món. En aquestes zones, la majoria de les persones mor amb dolor per falta d’analgèsics, fonamentalment opioides.
El treball confirma que la major part de les diferències “són probablement atribuïbles a la desigualtat en l’accés als serveis de diagnòstic i tractament òptims”. Perquè si en un país ric el càncer suposa un enorme desafiament, la situació s’agreuja en els més empobrits.
Per Marina Pollán, experta en epidemiologia del Càncer a l’Institut de Salut Carlos III, les desigualtats socioeconòmiques en càncer són un tema complex. “En l’àmbit internacional és fàcil observar com en els països amb un alt nivell de desenvolupament ha importants diferències entre incidència i mortalitat, el que reflecteix que molts pacients sobreviuen”.
“A l’altre extrem continua Pollán- per als països amb menys desenvolupament les taxes d’incidència i mortalitat són molt més semblants, ja que la supervivència és inferior. Però encara que existeixen importants discrepàncies, de vegades no s’expliquen totalment pel nivell socioeconòmic “.
Hi ha dues maneres d’enfocar aquesta situació, segons aclareix a Sinc Josep Maria Borràs, investigador a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i coordinador de la Xarxa Temàtica d’Investigació Cooperativa en Càncer. “Una és comprovar si les desigualtats es relacionen amb la incidència de càncer, és a dir, amb la freqüència d’aparició de nous casos. La segona és veure si un cop diagnosticats els tumors, la probabilitat de sobreviure és la mateixa “.
Per Borràs, “el principal factor de pronòstic depèn de l’estadi en el qual es diagnostiqui un càncer i, per tant, cal tenir en compte si en funció del nivell socioeconòmic dels pacients els diagnostiquem en un estadi més o menys avançat”.
No obstant això, Mª Dolores Chirlaque, especialista en medicina preventiva i salut pública que treballa en el Registre de Càncer de Múrcia, matisa que detectar un tumor a temps no és l’únic que compta: “El diagnòstic en fases primerenques de la malaltia millora el pronòstic , però també cal disposar de suficients recursos i gestionar-los de manera eficient “, assegura.
Mentre que a Europa hi ha un accelerador per aplicar radioteràpia per cada 500.000 habitants, a l’Índia n’hi ha un per a 5 milions de persones. El nivell socioeconòmic influeix directament en l’exposició als factors de risc, explica Chirlaque, perquè condiciona l’estil de vida. “El tipus d’alimentació, la realització d’activitat física, el control de les infeccions, l’exposició a factors ambientals, l’obesitat, etc. estan condicionats per l’estat socioeconòmic de les persones, de l’entorn i de la comunitat en què viuen “.
Augment global de casos
Tot i la percepció establerta durant molts anys que el càncer és una malaltia de països desenvolupats, tal com recull una revisó d’estudis publicada el passat novembre a la revista mèdica The Lancet, el nombre de casos de càncer en els països de baixos i mitjans ingressos augmentarà substancialment en les pròximes dècades, hagut de sobretot al creixement de la població adulta.
Segons les dades publicades al novembre, mentre que a Europa hi ha, com a mínim, un accelerador lineal -màquina utilitzada per aplicar radioteràpia externament per cada 500.000 habitants, a l’Índia hi ha un per 2-5 milions de persones. En països com Kenya i Tanzània prou feines hi ha un aparell per a més de 5 milions d’habitants; i en més de 30 països d’Àfrica i Àsia no n’hi ha cap.