“Fa uns anys, quan vaig començar a tractar el melanoma metastàtic, només un 5% dels pacients se’n sortia. Actualment, amb la mateixa malaltia, un 35% fan vida normal, i la faran durant anys encara que el càncer els hagués anat al cervell, el pulmó, el fetge o els ossos. La clau d’aquest canvi és la immunoteràpia, que representa la gran esperança i, a la vegada, una realitat en la lluita contra el càncer.”
Amb aquest exemple, el doctor Toni Ribas exposa i quantifica la crua realitat de la recerca contra la malaltia que més por genera en el primer món: anem pel bon camí, però encara hi ha molta feina a fer i un gran marge de millora.
La revista Science ha dedicat aquesta setmana un especial a aquesta teràpia que utilitza el propi sistema immunològic per foragitar els tumors i Ribas, doctor de l’Institut Parker d’Immunoteràpia en Càncer de la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles (UCLA), hi signa un article que detalla els darrers avenços en aquest camp.
“La idea d’utilitzar el sistema immune contra el càncer fa cent anys que és present, però la majoria de proves volien activar-lo, com fan les vacunes contra les malalties infeccioses. En realitat, quan el càncer es fa metastàtic i, per tant, agressiu, ja fa molt temps que hi és i que ha estat exposat al sistema immune. No és un virus que apareix, sinó una cosa que ha estat creixent des de dins. Per tant, el sistema immune, en comptes de necessitar una activació, el que reclama és que se li treguin els frens que havien permès que el càncer creixés sense ser atacat”, exposa l’investigador, format inicialment a la UB i el Vall d’Hebron.
Els darrers anys ja han aparegut sis fàrmacs diferents que poden fer aquest “desbloqueig de frens” contra nou tipus de càncers diferents. “És el desenvolupament de compostos contra el càncer més ràpid de la història”, recorda Ribas. La pega és que, de moment, per ser efectius aquests tractaments necessiten que les cèl·lules tumorals hagin experimentat un grau molt elevat de mutacions, de manera que el sistema les pugui reconèixer clarament com un element extern i una diana a combatre. Aquest és el cas d’alguns dels tumors causats per carcinògens com ara el tabac. En canvi, n’hi ha d’altres en què no són tan eficaços, com ara els de mama.
El director de l’Sloan Kettering Institute de Nova York, Joan Massagué, va participar recentment en una conferència a Barcelona sobre els mecanismes de la metàstasi i també va assenyalar la immunologia com una de les claus del futur en la teràpia oncològica. “Els últims avenços són una oportunitat sense precedents per començar a dissenyar teràpies específiques.”
Massagué centra la seva recerca en la metàstasi, que és l’element mortal de la malaltia. “Sorgeix d’una confrontació entre cèl·lules mare regeneratives malignes i la immunitat que impedeix la seva supervivència i creixement. Quan la immunitat perd la partida, el resultat és la regeneració del tumor a distància. Explicar com aconsegueixen pervertir el sistema immunitari és clau per guanyar la partida.” Per això fa una crida a agents polítics, socials i econòmics, associacions de pacients, a la filantropia i la ciutadania en general per accelerar la investigació i aconseguir un impacte real. “Hem de sumar esforços perquè és un repte comú”, diu.