Investigadors internacionals han desenvolupat una molècula que, en models animals, ha demostrat eficàcia terapèutica en el tractament dels càncers de cap i coll. El nou pèptid, derivat de la proteïna AMP-18, no només retarda el creixement dels tumors sinó que també mitiga els efectes adversos de la radioteràpia.
La troballa és fruit de la col·laboració de diferents grups de la Universitat de Chicago, la Universitat de Harvard, l’Hospital de Dones de Boston i la Universitat d’Oviedo.
El treball, que s’acaba de publicar a Plos One, s’ha centrat en un nou factor que intervé en el creixement de les cèl·lules epitelials normals, mitiga la mucositis oral i actua també sobre la supressió de les cèl·lules canceroses. L’estudi va avaluar els efectes terapèutics de l’AMP-18 (gastrokina-1) en un model animal clínicament rellevant per al càncer de cap i coll.
Els investigadors van induir tumors en la part anterior de la llengua dels animals, als quals van sotmetre a radioteràpia. La mida dels càncers es va analitzar mitjançant un sistema d’imatges in vivo i l’extensió de la mucositis oral es va comparar en animals tractats amb el pèptid AMP-18 i en un grup de control.
El director del Grup de Problemes Inversos, Optimització i Aprenentatge Automàtic del Departament de Matemàtiques de la Universitat d’Oviedo, Juan Luis Fernández Martínez, indica que, els resultats de l’assaig van revelar una “sinergia” entre l’administració del pèptid i la teràpia de radiació.
Els tumors tractats amb aquesta molècula mostrar un creixement inhibit respecte als quals només van rebre radioteràpia. AMP-18 va retardar l’inici dels tumors i va reduir la severitat de la mucositis oral induïda per la radioteràpia.
Fernández Martínez subratlla que la col·laboració de la Universitat d’Oviedo va consistir en l’anàlisi bioinformàtica de les vies genètiques implicades després de l’administració de la molècula a les cèl·lules cancerígenes. El seu grup es va centrar en l’estudi d’expressió dels gens en diferents temps després de l’administració del fàrmac i en la recerca dels canvis respecte a un conjunt de cèl·lules no cancerígenes.
Fernández Martínez afegeix que el treball és un “clar exemple de com la col·laboració multidisciplinària entre equips de metges i de matemàtics pot resultar beneficiosa en l’anàlisi de problemes molt complexos”. El grup de Problemes Inversos de la Universitat d’Oviedo manté una relació fluïda amb altres institucions internacionals des de 2013.