L’investigador Manel Esteller ha descobert un mecanisme que explica com les cèl·lules tumorals aconsegueixen escapar del seu lloc original i estendre a altres òrgans, la qual cosa origina l’aparició de les metàstasis, la causa de la majoria de morts per càncer.
A més, ha aconseguit identificar dues dianes terapèutiques susceptibles a respondre a dos fàrmacs ja existents, cosa que obre la porta a un possible i eficaç tractament. El descobriment s’ha publicat a la revista ‘Nature Medicine’.
Les metàstasis ocasionen nou de cada 10 morts per càncer perquè solen afectar òrgans vitals, com el cervell o els pulmons, a diferència dels tumors primaris. Per aquest motiu, des de fa una dècada aproximadament els esforços en investigació oncològica se centren en tractar d’entendre els mecanismes que propicien aquest procés amb l’objectiu d’aconseguir prevenir-lo.
Un dels tipus de tumor amb pitjor pronòstic que més tendeix a expandir-se i disseminar-se per l’organisme és el melanoma, el càncer de pell més greu, pel que si bé hi ha alguns fàrmacs efectius, com ipilimumab, pembrolizumab, nivolumab, no funcionen en tots els pacients.
Per aquest motiu Esteller, professor d’investigació Icrea i director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL) i el seu equip s’han centrat en l’estudi del melanoma. Han comparat mostres de tumors primaris de pacients amb mostres de les metàstasis d’aquests mateixos pacients i és així com han aconseguit identificar una alteració en un gen. “Es tracta d’un gen, anomenat TBC1D16, que estava ‘adormit’ o no actiu i que en despertar obre la porta a la metàstasi”, indica Esteller, que afegeix que “és com una bombeta que en encendre guia a les cèl·lules canceroses del tumor primari perquè puguin escapar del seu lloc de naixement “.
Aquest ‘gen dorment’ es troba inactivat en tot l’organisme, a excepció d’un tipus de neurones i algunes cèl·lules mare en les que pel que sembla regula vies de senyalització intracel·lular: quan arriba un senyal exterior, com si fos un guàrdia de seguretat, s’encarrega d’introduir en la cèl·lula. En el cas dels tumors de melanoma, els investigadors han vist que aquest gen s’encarrega d’activar 02:00 oncogens, BRAF i EGFR, el que provoca que la cèl·lula sana es converteixi en maligna i acabi provocant aquesta disseminació en altres òrgans.
El per què s’activa aquest gen ‘dorment’ es desconeix, però aquest equip de científics han observat que en els tumors primaris està inactivat i, de sobte, en unes poques cèl·lules comença a activar-se.
Si s’aconsegueix inactivar aquest mecanismes, es podria evitar una part substancial de la metàstasi i reduir de manera significativa la mortalitat del càncer de pell. També han comprovat que en el cas de tumors primaris, es necessita un tercer fàrmac perquè el tractament sigui efectiu.
Encara que l’estudi s’ha centrat en melanoma, Esteller destaca que també han pogut comprovar que en càncer de còlon i de mama, dos tipus de tumors amb una alta incidència, aquest gen dorment exerceix la mateixa funció de guia cap a les metàstasis.