Descobert el gen que provoca el càncer cerebral de pitjor pronòstic

Un equip internacional d’investigadors ha descobert el gen que desencadena el subtipus de càncer cerebral de pitjor pronòstic (el glioblastoma mesenquimal), un gen que fins ara no s’havia relacionat amb tumors cerebrals i el descobriment del qual ajudarà a conèixer millor la biologia d’aquest càncer i a buscar teràpies per combatre’l.

brain-2676370_1920

La investigació, liderada per investigadors del CNIO i de la Universitat de Medicina de Friburg (Alemanya), ha descobert que FOSL1 és el ‘gen master regulator’ –l’equivalent a un interruptor genètic general– del glioblastoma mesenquimal.

La troballa, que es publica aquesta setmana a la revista ‘eLife’, no es traduirà a curt termini en un nou tractament, però «és un pas endavant en la recerca de teràpies contra un tumor de mal pronòstic», valora Massimo Squatrito, cap del Grup de Tumors Cerebrals Fundació Seve-Ballesteros, del CNIO, coautor principal del treball.

El gen FOSL1 és la peça del trencaclosques que faltava, explica una nota del CNIO.

Els científics sabien que un altre gen, el NF1, té un paper important en el glioblastoma mesenquimal, però desconeixien el seu mecanisme d’acció. El nou treball revela que FOSL1 és la «baula perduda» entre NF1 i l’activació del programa genètic implicat en aquest tipus de càncer, detalla Squatrito.

‘Cèl·lules mare del tumor’

L’estudi ha demostrat en ratolins que sense el gen màster regulador FOSL1 els animals tarden molt més temps a desenvolupar un glioblastoma mesenquimal, tot i que tinguin mutacions a l’NF1.

A més, els autors han comprovat que les anomenades ‘cèl·lules mare del tumor’, responsables que el tumor aparegui de nou després d’haver sigut eliminat, perden justament aquesta capacitat de regeneració tumoral en els animals sense FOSL1.

Els glioblastomes són els tumors del sistema nerviós central més comuns i letals en adults i, segons les seves característiques moleculars, es classifiquen en diversos tipus, tot i que tenen una gran tendència a canviar d’un subtipus a l’altre.

Aquest detall és important perquè la transició més freqüent és cap al subtipus mesenquimal, que és la que respon pitjor al tractament.

Feia temps que els investigadors miraven d’entendre com es produeix aquesta transició.

El treball també ha demostrat que FOSL1 té un paper essencial perquè és «un regulador clau de la plasticitat entre subtipus del glioblastoma i la transició mesenquimal», escriuen els autors.

El pas següent en la investigació serà «buscar una manera de bloquejar aquest gen», assenyala Squatrito, possiblement recorrent a tècniques d’edició genètica com CRISPR.