Científics de la Facultat de Química de la Universitat de Sevilla, en col·laboració amb altres experts nacionals i internacionals, han publicat un estudi en el qual afirmen que han aconseguit generar anticossos que reconeixen cèl·lules tumorals humanes, la qual cosa es considera un nou avanç en la vacuna contra el càncer.
Aquests anticossos reconeixen específicament fragments de glicoproteïnes que se sobreexpressen en les cèl·lules malignes com a conseqüència d’alteracions en el processat dels carbohidrats, segons ha explicat la Universitat.
Els anticossos s’uneixen a un fragment conegut com a antigen Tn, que està format per una unitat del carbohidrat N-acetilgalactosamina i l’aminoàcid serina o treonina. Per a aconseguir la possible vacuna, es va reemplaçar la unitat de N-acetilgalactosamina present en aquets antigen per un fragment d’estructura similar, metabólicamente estable, i es va preparar un glicopéptid antigènic que es va combinar finalment amb una proteïna present en la llepassa californiana que amplifica la resposta immune.
“Sabíem que este glicopéptido està sobreexpresado en cèl·lules tumorals i que el nostre sistema immune genera anticossos naturals, però, desafortunadament, no som capaços d’eliminar completament el tumor per nosaltres mateixos“, segons Carmen Ortiz, investigadora de la Universitat de Sevilla. “El glicopéptido no natural publicat en aquest treball està dissenyat per a provocar una resposta immune eficaç que puga utilitzar-se com a vacuna contra el càncer”, ha afegit Ortiz.
L’antigen Tn és un dels marcadors de càncer més estés entre diferents tumors, incloent càncer de pròstata, de mama o de còlon, que són els de major prevalença.
La preparació de la vacuna s’ha desenvolupat en tres fases: en primer lloc, es va dur a terme la síntesi del compost anàleg al carbohidrat present en l’antigen Tn, en concret un derivat de sp2 iminoazúcar. Després es va incorporar l’iminoazúcar en una cadena peptídica utilitzant un sintetitzador automàtic de pèptids i, finalment, es va combinar amb la proteïna KLH present en la llepassa californiana mitjançant mètodes químics.
Una vegada preparada la vacuna, es va injectar en ratolins durant un període de huit setmanes per a immunitzar-los, i després d’esta etapa, es van aïllar els anticossos del sèrum sanguini dels animals, es van purificar i es va confirmar que reconeixien eficaçment cèl·lules tumorals humanes.
El següent pas per a avançar a estudis preclínicos requerix la preparació a major escala de la vacuna i la realització d’experiments que demostren la seua eficàcia en tumors humans implantats en animals.
“Tots som conscients, més encara en estos dies, que el desenvolupament d’una vacuna i de qualsevol medicament requerix un període de temps relativament llarg a fi de garantir la seua seguretat, que en condicions normals és com a mínim de cinc anys“, posa l’accent esta investigadora.
L’article naix d’un treball multicolaborativo en el qual participen grups d’investigació de la Universitat de La Rioja, Universitat de Saragossa, CIC BioGUNE i CSIC, així com de centres estrangers (Universitat de Lisboa, Universitat de Cambridge, Universitat Hokkaido i Universitat de Copenhaguen). Per a este treball, el centre docent sevillà destaca que s’ha fet un ús intensiu dels Servicis de Ressonància Magnètica Nuclear i d’Espectrometria de Masses del Centre d’Investigació, Tecnologia i Innovació de la Universitat de Sevilla (CITIUS).