La revista ‘Oncotarget’ ha publicat una investigació sobre la creació de còpies artificials de glioblastomes multiformes -els tumors cerebrals més agressius en l’adult- i que a Espanya afecten més de 4.000 persones l’any.
Aquest estudi s’ha dut a terme al laboratori de Neuro-oncologia i Oncologia Toràcica de la Fundació d’Investigació HM Hospitals (FiHM), dirigit per Ángel Ayuso.
L’expert explica que aquestes còpies es creen aïllant les cèl·lules mare tumorals, una petita població de cèl·lules que hi ha dins la massa tumoral del glioblastoma i que són les responsables de l’inici i el manteniment del tumor.
“Aquestes cèl·lules es poden aïllar del tumor després d’operar el pacient i aconseguir que segueixin creixent al nostre laboratori, el que ens permet tenir una ‘còpia viva’ del tumor fora del pacient”.
Per extreure aquestes cèl·lules s’agafa un tros del tumor extirpat i es deixa en un recipient sense cap factor de creixement, ja que les que creixen en absència de “aliment”, formant esferes, són les cèl·lules mare. “Això ens permet mantenir-les vives durant molt de temps, fins i tot es poden implantar en models animals per generar un tumor que s’assembli al del pacient operat”, afegeix.
Beneficis per als pacients
“La finalitat de crear aquestes còpies tumorals és poder aprofundir en el coneixement d’aquesta malaltia i segurament, en un futur, podrem dissenyar un tractament enfront d’aquestes cèl·lules mare”, assenyala l’expert.
De fet, aquests models són extremadament útils per aprendre sobre la biologia del tumor, però també poden ser utilitzats per assajar la resposta a diferents fàrmacs o teràpies i veure quins són més o menys eficaços. “Actualment, és el millor model in vitro de glioblastoma multiforme que coneixem, però hem de seguir investigant per poder analitzar el seu potencial ús en la clínica diària”, declara.
En aquest sentit, exposa que en aquest treball es demostren dues qüestions essencials: que dins d’un únic tumor cerebral hi ha diversos grups de cèl·lules mare i que les que s’aconsegueixen “copiar” no sempre representen el grup més freqüent; la segona és que, des del punt de vista genètic, hi ha “còpies” més estables que altres, la qual cosa es relaciona fins i tot amb el propi tipus tumoral original.