El passat 31 d’octubre es va inaugurar el Congrés Mundial contra el Càncer a Paris, que organitza la Unió Internacional contra el càncer cada dos anys. Durant 4 dies, i sota títol ” Ens hem de mobilitzar per l’acció, accelerem el canvi”, uns 3.000 delegats de tot el mon van participats en debats, taules rodones i conferències.
L’objectiu dels organitzadors: posar de manifest la necessitat d’una lluita global i inclusiva contra el càncer, que no discrimini als pacients segons el seu origen geogràfic, situació econòmica o per el cost del tractament, i que dediqui a les dones, que són una de les principals afectades, una atenció especial.
Més enllà d’aquests objectius, el Congrés representa una oportunitat per conèixer de primera ma experiències de tot el mon en cada un dels eixos i un punt de trobada per compartir punts de vista amb els protagonistes. Tots els temes s’agrupen en cinc eixos específics: prevenció i diagnòstic precoç, qualitat dels tractaments, suport a pacients i famílies, control del càncer i empoderament de la societat civil.
Davant d’un programa tant extens i variat, des de la FECEC vam considerar que ens havíem de concentrar en assistir a les taules i ponències de 3 dels eixos. Concretament el de prevenció, empoderament de la societat civil i suport a pacients i famílies. Ja que aquests eixos suposen el 90% d’actuacions de les entitats federades i de la mateixa FECEC.
El nostre objectiu particular al decidir assistir a un esdeveniment internacional com aquest, era doble. Per una banda, conèixer i aprendre de les experiències d’altres que puguin ajudar a millorar els programes de prevenció, suport a pacients o empoderament dels pacients i/o societat.
Per l’altre aportar el nostre granet de sorra compartint el coneixement adquirit en la nostra darrera recerca. Així, el Dr. Oriol Ramis, autor del darrer estudi publicat per la FECEC, va presentar en format abstract: ” Estudi per a la millora de la integració i reincorporació laboral de les dones que han patit càncer de mama”. El repte va ser explicar tot el contingut en 3 diapositives, que us deixem aquí, en aquest enllaç.
Com sabeu la FECEC desenvolupa, des del 2014 , el programa destinat a les persones que han superat la malaltia. Un programa en el que estem dedicant molts recursos materials i humans, que vol desenvolupar accions per solucionar els reptes i necessitats que les persones han de fer front després del tractament:
1.-Donar a conèixer a la societat la realitat, les necessitats que aquest col·lectiu ha d’afrontar amb la campanya #desprésdelcancer.
2.-Donar informació veraç a pacients i familiars, sobre totes les seqüeles dels tractaments, tant físiques com emocionals, per a un millor maneig de la situació.
3.- Donar informació veraç a pacients i familiars, sobre els drets , ajuts i serveis que poden ser beneficiaris amb la seva condició de supervivents.
4.-Proposar algunes solucions als problemes de reincorporació laboral:
- recollir la necessitat d’una modificació legal en la reincorporació laboral progressiva un cop acabat el tractament.
- oferir itineraris de reinserció laboral per aquelles persones que poden continuar treballant, però no poder realitzar la feina que feien abans del diagnòstic, degut a les seqüeles de la malaltia.
- oferir informació als propietaris de petites i mitjanes empreses de com gestionar el fet que un empleat hagi estat diagnosticat de càncer.
- oferir informació als diferents agents socials: sindicats, agents del servei d’ocupació, professionals de la salut, cuidadors/familiars i pacients de com abordar el tema de la feina durant i després del tractament de càncer.
Per aquesta motiu, la FECEC tenia molt d’interès en assistir a les diferents sessions destinades a tractar els temes sobre supervivents que bàsicament es van concentrar en l’eix de suport a pacients i en el d’empoderament.
Així hem pogut constatar que en alguns països europeus com Holanda, Dinamarca i altres països del nord tenen un sistema legislatiu que permet a les persones que han patit un càncer reincorporar-se progressivament als seus llocs de treball. Per tant aquesta demanda dels propis pacients, que ara ens sembla tant lluny de poder assolir-se, ja és una realitat en altres parts d’Europa. Això ens dona moltes esperances, així com més arguments per poder defensar aquesta postura davant els partits polítics.
Hem pogut contrastar com les principals conclusions dels nostres estudis de recerca, coincideixen amb els que es fan a Europa, i en concret els de ANJA MEHNERT, de l’Hospital Universitari de Leipzig a Alemanya. Així els reptes que la gent amb càncer o que ha tingut la malaltia per reincorporar-se a la feina són els mateixos a bona part d’ Europa.
Hem pogut conèixer com s’aborda el problema de retorn a la feina en diferents països com a Portugal, Regne Unit, Dinamarca o Flandès . No només assistint a les ponències, si no que ens hem reunit amb els responsables d’implementar-los en aquests països. Tot i que la realitat d’aquests països no és la mateixa que la nostra, començant per la legislació i sistema empresarial, poder mantenir aquestes trobades ha estat un luxe.
Un luxe que ens ha permès preguntar , compartir les nostres línees estratègiques, resoldre dubtes, veure altres maneres de solucionar el mateix problema i en definitiva millorar les solucions que volem oferir a les persones que s’enfronten davant aquests problemes.
Davant d’aquest context, el nostre compromís és continuar treballant per arribar a aconseguir tots aquests objectius i reptes que ens hem plantejat.