Centres de recerca catalans presenten les seves novetats al Congrés ESMO 2025

Els principals centres de recerca sobre el càncer de Catalunya han presentat al Congrés de l’ESMO 2025, celebrat a Berlín del 17 al 21 d’octubre, les seves darreres novetats. A continuació, fem un breu resum dels principals estudis.

INSTITUT CATALÀ D’ONCOLOGIA

Una nodrida representació d’oncòlegs/es de l’ICO han presentat estudis capdavanters en càncer de pulmó, pròstata, còlon i endometri.

  • Un nou fàrmac mostra grans resultats en un tipus de càncer de pulmó poc freqüent

L’estudi internacional Beamion LUNG-1, presentat al congrés de l’ESMO 2025, ha mostrat resultats molt prometedors amb un fàrmac oral dissenyat específicament per atacar mutacions del gen HER2, presents en un 2-3% dels pacients amb càncer de pulmó. En 74 pacients amb adenocarcinoma de pulmó avançat que no havien rebut cap tractament previ, un 77% va experimentar una reducció significativa del tumor amb el fàrmac, i més de la meitat mantenien la resposta després d’un any de seguiment.

  • Nova teràpia dirigida mostra resultats prometedors en fases inicials del càncer de pròstata metastàtic

L’estudi internacional PSMAddition obre la porta a una nova etapa en el tractament del càncer de pròstata metastàtic sensible a les hormones (mHSPC). La recerca demostra que incorporar la teràpia radioligand Lu-PSMA-617 al tractament hormonal estàndard millora significativament el control de la malaltia, retardant la seva progressió.

  • L’ús de la biòpsia líquida en la selecció de pacients per al rechallenge en càncer colorectal metastàtic: estudi CITRIC

L’estudi CITRIC suposa un pas endavant en el tractament personalitzat del càncer colorectal metastàtic. L’assaig ha avaluat la possibilitat de tornar a administrar el tractament amb una estratègia coneguda com a rechallenge en pacients seleccionats, demostrant millores significatives en resposta i supervivència respecte als tractaments estàndard.

  • Benefici de la immunoteràpia en pacients amb càncer d’endometri MMRd: resultats de l’estudi AtTEnd / ENGOT-EN7

L’estudi AtTEnd / ENGOT-EN7 va avaluar l’eficàcia de combinar un fàrmac amb quimioteràpia en el càncer d’endometri avançat o recurrent. Tot i que en el conjunt de pacients no es va observar una millora significativa en la supervivència global, el subgrup amb perfil MMRd va mostrar un benefici clar tant en supervivència global com en supervivència lliure de progressió. Aquests resultats confirmen el valor de la caracterització molecular per personalitzar el tractament i apunten a la necessitat d’estudiar com els factors genètics i ètnics poden influir en la resposta a la immunoteràpia.

VHIO

Aquests són alguns dels estudis presentats pel Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO):

  • Afegir immunoteràpia a la quimioteràpia abans i després de la cirurgia millora la supervivència en pacients amb càncer gàstric o de la unió gastroesofàgica localitzat

Els resultats de l’assaig clínic internacional de fase 3 MATTERHORN demostren que afegir un inhibidor de punt de control immunitari, al tractament estàndard de quimioteràpia pre i postoperatòria, millora la supervivència en pacients amb càncer gàstric o de la unió gastroesofàgica localitzat i operable. A ESMO es presenten els resultats de supervivència global.

  • Un fàrmac inhibidor de la hipòxia presenta resultats prometedors en pacients amb un tipus de tumor neuroendocri poc freqüent

Els resultats de l’assaig clínic fase 2 LITESPARK-015 demostren que un inhibidor del factor inductor d’hipòxia HIF-2α, presenta activitat antitumoral duradora en pacients amb paraganglioma avançat. Aquestes dades han donat suport a l’aprovació accelerada per part de la FDA pera a aquest grup de pacients. Aquest tipus de tumor neuroendocrí acostuma a presentar un creixement lent, tot i això, un 55% dels pacients acaben desenvolupant metàstasis i el seu tractament és limitat. La caracterització molecular d’aquests tumors ha permès identificar la proteïna HIF-2α com a un impulsor oncològic clau en la tumorogènesi i desenvolupament de metàstasi i per tant, una potencial diana terapèutica.

  • Una nova estratègia terapèutica abans de la cirurgia millora els resultats i qualitat de vida en pacients amb càncer de mama HER2+ precoç d’alt risc

Els resultats de l’assaig clínic fase 3 DESTINY Breast11 demostren que tractar les pacients de càncer de mama HER2+ precoç d’alt risc abans de la cirurgia amb un conjugat anticòs-fàrmac millora la taxa de resposta patològica completa en front el tractament estàndard amb quimioteràpia. En aquestes pacients d’alt risc assolir la resposta patològica completa contribueix a evitar recaigudes. Per aquest motiu és molt important desenvolupar noves estratègies que poden incrementar-la sense augmentar la toxicitat per mantenir la qualitat de vida de les pacients.

  • Una triple combinació basada en immunoteràpia i teràpies dirigides en primera línia de tractament mostra resultats prometedors en pacients amb càncer renal avançat

Els resultats del subestudi 03A de l’assaig clínic ombrel·la fase 1/2 KEYMAKER-03 demostren que la triple combinació d’immunoteràpia, amb teràpies dirigides contra tirosin-kinasa o la proteïna HIF podrien ser una opció de tractament en primera línia per a pacients amb càncer renal de cèl·lules clares. En aquest subestudi van participar 353 pacients amb càncer renal de cèl·lules clares avançats.

  • Interrompre temporalment el tractament hormonal en pacients joves amb càncer de mama per intentar un embaràs no agumenta el seu risc de recaiguda

L’actualització dels resultats de l’estudi POSITIVE referma la seguretat de pausar temporalment la teràpia endocrina adjuvant per intentar un embaràs en dones amb càncer de mama luminal, sota control mèdic i durant un període temporal que no superi els dos anys. Amb un seguiment mitjà de gairebé sis anys, les dades mostren que el risc de recaiguda no augmenta entre les pacients que van interrompre el tractament per quedar-se embarassades respecte a les que no ho van fer: la incidència acumulada de recaigudes locals o a distància després d’aquest període de seguiment és del 12,3% davant del 13,2%, respectivament. El 76% de les dones va aconseguir almenys un embaràs, i el 69% el va concloure amb part satisfactori, i la majoria va reprendre posteriorment el tractament hormonal.

L’estudi POSITIVE està liderat per l’International Breast Cancer Study Group (IBCSG), coordinat per SOLTI i GEICAM a Espanya.

HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

El Clínic Barcelona Comprehensive Cancer Center (4CB), centre impulsat pel Clínic, l’IDIBAPS i la Universitat de Barcelona, ha presentat un total de 52 contribucions científiques al Congrés ESMO 2025.

Les àrees amb més representació han estat el càncer de mama i el càncer de pulmó, amb vuit estudis cadascuna. En tots dos àmbits s’han presentat avenços en estratègies terapèutiques innovadores, immunoteràpia i estudis en poblacions específiques. També s’han presentat estudis rellevants en càncer de fetge i vies biliars (5); tumors digestius alts —de pàncrees, estómac o esòfag— (5); càncer colorectal (2); càncer ginecològic i de bufeta (7); tumors urològics, de pròstata i de ronyó (6); melanoma i altres tumors cutanis (3), i tumors cerebrals (1). A més, hi ha hagut contribucions en àrees transversals com la immunoteràpia translacional, l’atenció de suport en càncer, les toxicitats i la trombosi.

Per exemple:

  • La biòpsia líquida permet guiar el tractament després de la cirurgia en càncer de bufeta

El carcinoma urotelial de bufeta músculo-invasiva és un càncer agressiu on el tumor ha penetrat la capa muscular. El tractament recomanat consisteix en quimioteràpia preoperatòria seguida de cirurgia (cistectomia radical). Si després de la cirurgia persisteix la malaltia tumoral, s’administra un tractament adjuvant amb immunoteràpia per reduir el risc de recaiguda i millorar la supervivència dels pacients. En un percentatge de pacients, aquest abordatge resulta curatiu i no caldria administrar tractaments addicionals, evitant així efectes adversos associats. No obstant això, la indicació del tractament adjuvant es basa en paràmetres anatomopatològics, sense informació molecular que confirmi la presència o absència de malaltia residual. La identificació precisa de la malaltia molecular residual permetria personalitzar el tractament i optimitzar el benefici terapèutic per a cada pacient.