Per tenir cura del meu adenocarcinoma de pulmó, haig de deixar la Presidència de la FECEC. Entre els anys 2012 i 2021, ambdós inclosos, ha estat tot un honor per mi exercir-la i n’he gaudit molt. D’ara endavant passo a formar part del Comitè Assessor per continuar col·laborant amb l’entitat.
Què estic aprenent amb la malaltia? En primer lloc, a acceptar-la, tot i que és freqüent la negació de la mateixa per part d’alguns pacients. Les lamentacions no condueixen enlloc i hi ha coses i malalties molt pitjors. Les expectatives de vida han augmentat i, atès que l’edat suposa un factor de risc pel càncer, és normal que se’n diagnostiquin més casos. Ho faig públic per donar visibilitat al problema en uns moments en què es discuteix un programa de cribratge del càncer de pulmó en situacions de risc. La malaltia m’està ensenyant a gaudir dels petits plaers de la vida diària, com el fet de trobar-me bé, i també a viure més en el present davant la incertesa del futur. Segurament, han canviat les meves prioritats. La repercussió que la malaltia té en el context familiar més proper m’ajuda a fer el cor fort i a mantenir-me ferm sense decaure.
En aquests 9 anys de mandat, la FECEC ha agafat una bona embranzida. Hem consolidat el programa de prevenció i divulgació amb una web corporativa, estrenada el 2014, amb els “Nassos contra el Càncer” a la cursa de Sant Silvestre i la campanya “Posem-li pebrots al càncer”, en col·laboració amb Condis Supermercats, que va per la setena edició i en la que participen totes les entitats. Han estat anys de consolidació del programa Foment del Voluntariat amb la Trobada anual de Voluntariat, que enguany va celebrar la XVIII edició. A més, la federació ha implementat el Programa Després del Càncer. En aquest sentit, vam presentar l’”Estudi per a la millora de la integració i reincorporació laboral de les dones que han patit càncer de mama”, vam estrenar la web www.despresdelcancer, la prova pilot “Què fer quan apareix el càncer a la feina” i el servei Reprèn d’orientació laboral.
Aquests també han estat anys de sumar esforços amb altres organismes. Hem passat a formar part de l’European Cancer Leagues, de la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector i de la Plataforma de Organizaciones de Pacientes. A més, hem assolit representació al Consell Del Pla Director d’Oncologia, al Consell d’Administració de l’Institut Català Oncologia i al Consell d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya, a banda de consolidar les col·laboracions amb grups de recerca com l’ICO, l’IDIBELL i la Universitat Pompeu Fabra, entre d’altres.
Des de ben menut, m’ha preocupat que el lloc de naixement no pogués condicionar la vida futura. Imbuït per la idea que la malaltia ens iguala a tots, després d’haver idealitzat les figures del metge de capçalera que venia per casa, i la d’un mestre de La Salle Condal de Barcelona, em vaig decidir pels estudis de Medicina que vaig finalitzar, no sense esforços personals i familiars, l’any 1971.
La meva carrera professional s’ha desenvolupat sempre en hospitals universitaris, el Clínic de Barcelona, Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat i Joan XXIII de Tarragona. A més a més, he estat professor d’Obstetrícia i Ginecologia la Universitat de Barcelona i m’he jubilat com a professor titular d’Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat Rovira i Virgili. Crec que tots els que hem assolit una titulació universitària som uns privilegiats. El cost que paguem en concepte de matrícula suposa un 25% del cost total de l’ensenyament. El 75% restant el paga l’estat, la societat o com preferiu dir-li. En definitiva, és com si la societat concedís un préstec als universitaris. He cregut doncs que tenia un deute amb la societat. La manera escollida per tornar-lo ha estat fent cooperació i voluntariat en el àmbit oncològic.
Marxo satisfet perquè la meva estimada FECEC es consolida des de la seva creació fa 20 anys i avança amb nous reptes . Vull agrair a tot el Voluntariat de la federació. També a tots els òrgans directius i consultius de la FECEC, i a tot el seu equip encapçalat per Clara Rosàs, amb qui sempre m’he recolzat, al personal d’administració, comunicació i a la resta de col·laboradors puntuals. També vull adreçar-me a tots aquells a qui hagi pogut decebre, sigui en el terreny professional o personal, per demanar disculpes. Si pogués fer les coses novament, intentaria fer-ne algunes de manera diferent.
No vull acabar aquesta carta sense felicitar i desitjar molts encerts a l’Assumpció Vilà, que serà la nova presidenta de la FECEC. També felicitar a la Lluïsa Ferrer, i a l’Anna Varderi com a vicepresidentes primera i segona respectivament. Sempre romandré a la seva disposició per ajudar a la FECEC en el que pugui.
Només resta dir-vos adeu. Atès que els adeus acostumen a ser tristos, prefereixo dir-vos fins sempre.
Ramon Maria Miralles, president FECEC.