Com si es tractés d’una comèdia de malentesos, quan ja teníem coll avall les indicacions de l’organització Mundial de la Salut avisant que el consum elevat de carn roja i processada augmentava el risc de càncer, ara van i presenten un treball en el que conclouen que en realitat no cal reduir-ne el consum (ells parlen de tres peces per setmana) perquè tampoc n’hi ha per tant.
Bé, les conclusions són diferents, però el que apareixia per twitter i per molts titulars feia aquesta impressió. De totes maneres, és cert que dins la comunitat de nutricionistes ara mateix hi ha un bon rebombori. Però que han dit i per quin motiu no aconsellen reduir el consum de carn a menys de tres peces per setmana?
En realitat no han fet un estudi sobre la carn i malalties com el càncer o la diabetis sinó que han analitzat una sèrie d’estudis publicats en els últims anys sobre el tema. Ajuntant-los tots pots treballar amb grups de milions de persones i treure’n moltes més conclusions, sempre que els estudis siguin comparables, és clar. És una mena de treballs que depenen molt de les matemàtiques i de l’estadística en particular de manera que cal anar amb peus de plom.
Tant és així que aquesta vegada el treball el feien entre catorze experts i les conclusions no es van obtenir per unanimitat. N’hi havia tres que proposaven que sí que calia aconsellar reduir el consum de carn, i de nou ens preguntem, com és que ni ells ho veien clar?
Doncs perquè no és gens fàcil determinar aquestes coses. El que han trobat és que efectivament, el consum de carn roja sembla estar associat a un augment del càncer, però diuen que l’augment és tan petit, que a la pràctica resulta irrellevant. Si menjar carn roja fa que el càncer augmenti en “només” tres casos per cada mil habitants cada deu anys, doncs sembla poc com per posar-se a canviar els hàbits de nutrició de la societat.
Especialment si tampoc n’estàs del tot segur. Quan la gent modifica la dieta no es limita a treure la carn sinó que el canvi afecta moltes més coses. Fixem-nos que l’estudi no determina mecanismes ni compostos ni res de manera directa,només correlacions. I les correlacions poden ser molt enganyoses.
D’altra banda, altres investigadors han recordat que tres casos per cada mil pot semblar poc, però són tres mil casos per milió. A Catalunya parlaríem de vint-i un mil casos cada deu anys. A tota Europa, podeu comptar! Individualment el risc pot semblar baix, però socialment no ho és tant!
Encara hi ha un altre tema. Un aliment en excés pot ser dolent, però si el consum que fas és moderat, és probable que reduir-lo més no tingui cap efecte. El cos pot detoxificar una certa quantitat del que sigui i els metges t’aconsellaran que no superis aquella xifra, però per sota, reduir-lo més no comporta cap avantatge.
El que més ha sobtat ha sigut que a partir de les dades que obtenen, molts investigadors arriben a una conclusió oposada: El millor que pot fer la gent és no passar de tres peces per setmana. A partir d’aquí les dades indiquen que el risc augmenta.
I al final tot acaba en les recomanacions de sempre. Menja variat i sense excessos. No eliminis del tot la carn, però evita les dietes amb excés de carn roja i processada. En realitat res que no sabéssim. També ens recorda, de nou, que un estudi pot ser molt interessant, però el que cal és contrastar-ho amb els altres abans de començar a posar-nos nerviosos i modificar costums, dietes o comportaments. Si els surt que la carn no genera problemes, doncs perfecte. Simplement tocarà revisar per quin motiu abans sortia que sí. Després de tot, detectar o descartar errors és una de les principals activitats que ens porten al coneixement.