Les morts es van reduir un 2,8 per cent l’any passat a Espanya en comparació amb les dades de 2015. Examinant les dades per malaltia (que representen un 96,2 per cent del total), dels cinc tipus de patologia que més mortalitat causen als espanyols, només el càncer augmenta, tant en nombre de morts com a percentatge del total.
Les malalties del sistema circulatori següents sent les que més defuncions causen, amb 119.778 l’any passat, un 3,6 per cent menys que el 2015. El càncer continua apareixent com a segona causa de mort, però s’acosta al primer lloc, ja que va causar un 1,4 per cent més de morts (112.939 l’any passat, pels 111.381 de 2015).
El càncer s’acosta a la patologia cardiovascular com a principal causant de mort
Així, el càncer apareix com l’única gran causa de mort per malaltia que augmenta. Cal anar-se a la dotzena ia la quinzena causa de malaltia (patologies osteomusculars i malformacions congènites) per trobar les altres dues úniques patologies que van causar més morts l’any passat que el 2015. El seu pes és molt menor, ja que tot just causen, en suma , un 1 per cent del total de defuncions.
Igual que en patologies cardiovasculars, les morts per la tercera, quarta, cinquena i sisena causa de mort per malaltia a Espanya van disminuir l’any passat: hi va haver menys morts per malaltia respiratòria (gairebé un 10 per cent menys, en passar de 51.848-46.812 ), malalties del sistema nerviós (un 2,3 per cent menys, passant de 25.835-25.236), patologia mental (1,7 per cent menys, passant de 21.333-20.980) i malaltia digestiva (1,3 per cent menys, a l’ passar de 20.360-20.096).
Crida l’atenció el descens en les morts per patologies respiratòries, que l’any passat havia experimentat un augment del 18 per cent en comparació amb l’any previ.
En percentatge de morts, les patologies cardiovasculars causen un 29,2 per cent del total (menys que el 2015, un 29,4). El càncer es desmarca de la tendència descendent i va representar l’any passat el 27,5 per cent de morts (en 2015 va suposar un 26,4, així que ha augmentat més d’un punt).
Les respiratòries provoquen un 11,4 per cent del tiotal de morts, i les patologies del sistema nerviós, mentals i digestives suposen un 6,1, 5,1 i 4,9 per cent del total, respectivament.
Per autonomies
Les taxes brutes més elevades de morts per cada 100.000 habitants en 2016 van correspondre a Astúries (1.273,3), Galícia (1.170,5) i Castella i Lleó (1.163,5); mentre que les més baixes es van donar a les ciutats autònomes de Melilla (573,8) i Ceuta (599,6) i en Illes Balears (694,4).
Les taxes brutes de mortalitat van ser més elevades en els territoris envellits, ja que normalment hi ha més defuncions per l’efecte de l’estructura de la població per edat. En aquest cas, les regions amb les taxes estandarditzades més elevades van ser les ciutats autònomes de Melilla (977,8) i Ceuta (977,2), Andalusia (942,4), Extremadura (898,3), Astúries (886,9 ), Múrcia (883,8), les Canàries (870,9), Comunitat Valenciana (864), Galícia (837,1) i Balears (835,4).
Les més baixes es van donar a Madrid (710,1), Castella i Lleó (761,4), la Rioja (770,8), Navarra (782,5), Aragó (798,3), País Basc (798,5 ), Catalunya (800,1), Castella-la Manxa (825,3) i Cantàbria (827,2)