Càncer i Covid-19, què en sabem un any després?

virus-4937553_1920

Article escrit per Eudald Felip, Metge Oncòleg de l’Institut Català d’Oncologia de Badalona

El mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma a tot l’Estat Espanyol a causa de l’increment de casos d’una malaltia viral ràpidament infecciosa i desconeguda. El virus SARS-Cov2, causant de la COVID-19, ha provocat en l’últim any més de 70.000 morts a Espanya i més de 3 milions d’infeccions a tot l’Estat Espanyol. A més, el greu problema de saturació el sistema sanitari amb la necessitat d’incrementar la capacitat de llits de crítics dels hospitals, i de desviar gran part dels recursos materials i personals en aquestes unitats de crítics al llarg de les diferents onades, provocant de forma secundària, contratemps en altres àmbits mèdics.

La reacció de la comunitat científica amb l’ajuda d’una forta inversió de fons públics i privats va permetre inicialment l’anàlisi clínica de les persones més susceptibles a presentar quadres greus de la malaltia. Noves hipòtesis de tractament van sorgir i van posar-se en marxa diferents assajos clínics per prevenir la infecció o per reduir l’impacte un cop la infecció estava establerta. Aquesta millora en el tractament de les persones que presentaven la infecció per SARS-Cov2 ha permès la millora en mortalitat en les últimes onades respecte a l’inici de la pandèmia, fet també visible en els pacients oncològics.

La reducció de la interacció social com a mecanisme de control de la infecció ha estat la principal eina per evitar la propagació i conseqüentment reduir la mortalitat en la població general. De bon principi, ja es van identificar grups on l’evolució de la malaltia era més tòrpida i presentaven major necessitat d’ingressos en unitats de medicina intensiva; aquests grups incloïen persones amb malalties cròniques com hipertensió, diabetis mellitus, malalties respiratòries o pacients que rebien tractaments immunosupressors com és el cas de molts tractaments oncològics.

I QUÈ SABÍEM I HEM ANAT APRENENT SOBRE LES PERSONES AMB CÀNCER I INFECCIÓ PER SARS-COV2?

Inicialment, la recerca en pacients amb càncer i COVID es va centrar en descripcions clíniques i epidemiològiques per diferenciar millor quins grups dins les persones afectades del càncer, tenien major risc. Diferents anàlisis epidemiològiques d’experiències prèvies d’altres països ens avisaven (Publicació del Lancet el 14 de febrer del 2020) que hi havia una major incidència de casos i d’hospitalitzacions entre les persones amb càncer… seguir leyendo