L’envelliment i el càncer són dos dels processos orgànics que més interessen als científics i, per alguna raó, les balenes boreals o de Groenlàndia semblen gairebé immunes als dos: són extraordinàriament resistents al desenvolupament de tumors malignes i arriben a viure més de 200 anys.
Per això, un equip internacional d’investigadors liderat per Joao Pedro de Magalhaes, de la Universitat de Liverpool, acaba de publicar el genoma complet d’aquest gran cetaci, una informació que servirà a la comunitat científica per estudiar els mecanismes de longevitat i resistència a les malalties d’aquestes balenes.
El treball, publicat a la revista Cell Reports, ha comptat amb l’ajuda del departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d’Oviedo, un equip d’investigació dirigit per Carlos López-Otín i dedicat a l’estudi de l’envelliment, les malalties hereditàries i el càncer.
Precisament per la seva llarga experiència en l’estudi d’aquests processos, el treball de l’equip de López-Otín ha consistit en portar a terme l’anàlisi comparativa de gens de potencial rellevància en el càncer i l’envelliment.
Però en l’envelliment i el càncer estan implicats multitud de factors, “des de característiques hereditàries fins a danys causats per l’ambient”, puntualitza Víctor Quesada, coautor de l’estudi i membre de l’equip de López-Otín.
“El genoma d’un organisme descriu totes les seves característiques hereditàries, abans que es vegin influïdes per l’ambient, per això, en estudiar el de la balena boreal, busquem les claus heretables” del seu extrema longevitat i de la seva resistència al càncer”, explica Quesada.
Aquesta informació ha de guiar futurs treballs sobre envelliment i càncer en examinar dos processos des del punt de vista evolutiu. Durant l’anàlisi del genoma de la balena boreal, els investigadors han observat algunes característiques que podrien estar relacionades amb la longevitat de les balenes i la seva baixa propensió al càncer, com que aquest cetaci posseeix dues còpies del gen PCNA, encarregat de reparar els danys al genoma.
La conclusió principal és que aquest petit grup de gens diferencials pot contenir claus importants per entendre l’envelliment i el càncer i la relació entre tots dos processos, una aproximació “important” per a l’equip perquè permet analitzar el problema des d’un punt de vista diferent i complementari al d’altres treballs.