Aquest tipus de càncer és el 13è més freqüent en dones a Catalunya, amb la incidència i la mortalitat notablement per sota la mitjana europea. Des de 1994, la incidència d’aquest tumor ha disminuït un 1,6%, la mortalitat ho ha fet un 1,8% anual i la supervivència als cinc anys després del diagnòstic està al voltant del 50%.
Aquest tipus de càncer és el 13è més freqüent en dones a Catalunya, amb la incidència i la mortalitat notablement per sota la mitjana europea. Des de 1994, la incidència d’aquest tumor ha disminuït un 1,6%, la mortalitat ho ha fet un 1,8% anual i la supervivència als cinc anys després del diagnòstic està al voltant del 50%.
El 75% d’aquest tipus de càncer es detecta en fases avançades de la malaltia ja que, per una banda els símptomes que provoca sovint es confonen amb patologies benignes de l’abdomen, i per l’altra encara no hi ha un Programa de Cribratge avançat.
No obstant, l’augment de la supervivència de les pacients afectades de càncer d’ovari es pot atribuir a diversos factors: des d’un diagnòstic histològic més acurat acompanyat de determinacions moleculars fins al desenvolupament d’assajos clínics que han permès la introducció de nous fàrmacs a l’arsenal terapèutic.
Així mateix l’atenció i valoració de la pacient per equips multidisciplinaris especialitzats, els quals valoren conjuntament la millor estratègia terapèutica per a cada pacient, ha demostrat tenir impacte en el resultat dels tractaments. Un molt bon exemple d’aquesta manera de valorar la pacient de forma global la trobem als centres ICO en les anomenades Unitats Funcionals de Tumors Ginecològics.
Anàlisi genètica i personalització de tractaments
Els BRCA1 i BRCA2 són gens tumorals supressors que controlen el creixement i la mort cel·lular. Les mutacions a BRCA1 augmenten en un 40% la probabilitat de desenvolupar un càncer d’ovari i a BRCA2 en un 18%. Aquestes mutacions poden estar a totes les cèl·lules de la persona (mutació germinal) o només en el tumor d’ovari (mutació somàtica). En el primer cas les mutacions són heretades dels progenitors mentre que en el segon cas, les mutacions s’han originat al llarg de la vida de la pacient, i només estam a les cèl·lules tumorals i no es poden transmetre a la descendència. L’estudi de mutacions a partir de teixit tumoral permet la identificació d’ambdós tipus de mutacions, i per tant, poder detectar-les esdevé de gran valor pronòstic i predictiu del càncer d’ovari.
Diversos estudis mostren que aquelles dones amb mutacions als gens BRCA són més sensibles als tractament de quimioteràpia basats o no en platí, afavorint, així, l’optimització del tractament. Així mateix, entre el 15 i el 44% de dones portadores de mutacions en aquests gens no tenen antecedents familiars de càncer d’ovari. En aquest sentit, aquest estudi genètic pot afavorir el diagnòstic precoç a altres familiars.
L’ICO disposa des l’any 1998 d’un Programa de Càncer Hereditari per realitzar anàlisis genètiques i oferir assessorament a pacients i familiars. Dins del Programa de Càncer Hereditari l’estudi genètic està implementat, de manera rutinària, a totes les dones diagnosticades d’un càncer d’ovari. A través d’una simple analítica de sang es poden observar diversos “panells de gens” per tal de poder saber si la pacient té predisposició genètica.
D’aquesta anàlisi genètica no només se’n beneficia la pacient de càncer d’ovari, sinó que se’n poden beneficiar tots els membres de la seva família, homes i dones, ja que a través d’una anàlisi de sang poden conèixer si són portadors d’alguna d’aquestes mutacions i prendre mesures preventives en cas de que en siguin. D’aquesta manera, poden evitar el càncer d’ovari o mama en dones i el càncer de pròstata, en homes.
A més, des de febrer d’aquest any, el Laboratori de Diagnòstic Molecular de l’ICO l’Hospitalet és el segon laboratori de referència de la plataforma IDBRCA a l’Estat espanyol, donant cobertura a l’estudi somàtic dels gens BRCA1 i BRCA2 en mostra tumoral d’ovari a la meitat de l’Estat.