Investigadors de l’IDIBELL i l’ICO verifiquen un augment de la mortalitat en pacients onco-hematològics amb COVID-19 respecte la resta d’infectats.
Un equip d’investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), liderat pel Dr. Alberto Mussetti, ha publicat un estudi sobre els efectes de la COVID-19 en 24 pacients amb càncers hematològics durant el primer mes de la pandèmia. L’estudi també ha analitzat els canvis enregistrats en l’àrea d’hematologia de l’ICO durant aquest període. Els resultats publicats a la revista Cancer Reports verifiquen tant l’augment de la mortalitat en pacients onco-hematològics infectats pel virus SARS-CoV-2, com els efectes negatius indirectes derivats de la excepcional situació sanitària.
Les dades d’aquest estudi indicarien que els malalts amb càncer no tenen més risc de contagiar-se que la resta de la població, ja que el percentatge d’infecció (0,5%) no sembla gaire diferent al d’altres persones de la mateixa àrea geogràfica durant el mateix interval de temps (0,4%). Probablement el confinament preventiu rigorós d’aquests pacients hagi ajudat a frenar aquest risc. Malauradament però, es confirma un increment de la mortalitat en els pacients onco-hematològics (46%) respecte de la resta d’infectats sense càncer (10% llavors, val a dir que actualment la mortalitat intrahospitalària ha millorat).
Els i les investigadores observen un deteriorament respiratori més ràpid i sever en aquests pacients que en la resta d’infectats. No es pot descartar que el càncer hematològic, així com els tractaments immunosupressors, estiguin relacionats amb la mort d’aquests 24 pacients amb COVID-19. Tot i així, “la causa de la mort en tots els casos ha estat la insuficiència respiratòria. Per tant, creiem que el SARS-CoV-2 ha jugat un paper clau en les seves morts” explica el Dr. Mussetti. A més, altres estudis internacionals han confirmat els mateixos resultats observats a l’ICO durant la primera onada de la pandèmia.
D’altra banda, l’equip posa dades al col·lapse que el sistema sanitari ha patit a causa de la situació d’emergència. La mortalitat hospitalària de pacients sense COVID-19 també va augmentar; concretament, un 56% durant el primer mes de pandèmia. Aquest resultat coincideix amb una davallada del nombre total de noves admissions en l’àrea d’hematologia, que va caure un 35% respecte els tres mesos previs. Aquest fet, sumat a la baixa disponibilitat dels serveis quirúrgics i radiològics, hauria donat lloc a un retard en el diagnòstic oncològic. Els mateixos resultats han estat observats en tot el sistema de salut pública durant els mesos successius .
Però no tot són males notícies. En aquesta situació d’excepcionalitat, la reducció de visites presencials de seguiment ha estat substituïda gairebé completament per visites telefòniques. Aquesta introducció accelerada de serveis de telemedicina va incrementar un 581% el nombre de consultes telefòniques i ha anat millorant d’ençà de la primera onada de la pandèmia. De fet, s’espera mantenir i desenvolupar aquest sistema, que millora la qualitat de vida dels pacients i n’evita l’exposició innecessària.