Aturen per primer cop un tipus de càncer de pàncrees amb un fàrmac experimental

Un nou tractament que encara està en la fase d’assaig clínic ha augmentat la supervivència de pacients amb càncer de pàncrees metastàtic, un dels més mortals. Els resultats s’han presentat aquest diumenge a la reunió anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO),que se celebra a Chicago.

Teresa Macarulla, del VHIO, una de les autores de l'article (ACN)
Teresa Macarulla, del VHIO, una de les autores de l’article (ACN)

Tot i que només es podrà aplicar a un percentatge petit de malalts, es tracta d’un pas important, perquè, amb els tractaments actuals, el temps que passa sense que el càncer progressi és aproximadament de sis mesos. Menys del 10% dels malalts sobreviuen al cap de cinc anys del diagnòstic.

L’estudi, que s’ha publicat a la revista “New England Journal of Medicine”, és fruit de la feina d’un equip internacional amb participació d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

El tractament va dirigit específicament a pacients amb càncer de pàncrees metastàtic que tenen certes mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2. Aquests dos gens estan relacionats, bàsicament, amb el càncer de mama i d’ovari. Però des de fa temps se sap que hi ha altres càncers que també hi estan associats, com el de pròstata i el de pàncrees.

L’estudi es va fer amb 154 pacients amb un càncer de pàncrees que no havia evolucionat després d’un tractament de quimioteràpia basat en platí. Des del 2015, la meitat dels pacients van prendre un fàrmac anomenat olaparib, i i l’altra meitat, un placebo.

Al cap de dos anys, la malaltia no havia progressat en el 22,1% dels pacients del primer grup. En canvi, només en el 9,6% dels que havien pres placebo el càncer no evolucionava. Això suggereix que la combinació d’una primera teràpia amb platí i una segona amb olaparib permet evitar la progressió de la malaltia durant més d’un any.

Evitar efectes secundaris

El tractament consisteix en vuit pastilles al matí i vuit al vespre. Una de les pacients que han participat en la prova clínica és Ruth Cantero Benítez, a qui la quimioteràpia va permetre reduir el tumor, però amb molts efectes secundaris. Amb el nou fàrmac, la qualitat de vida li ha fet un tomb.

“D’entrar en aquella consulta i preguntar: ‘Quant em queda?’ –perquè quan et diuen que tens un càncer, i a sobre és amb metàstasi, és xocant aquella notícia– a, ara, portar el ritme de vida que porto, doncs estic contenta, un canvi de vida brutal.”

El nou fàrmac significa la possibilitat de descansar de la quimioteràpia amb platí i almenys durant un temps evitarà aquests efectes secundaris, com explica Teresa Macarulla, responsable de tumors pancreàtics de la Vall Hebron i una de les autores de l’estudi.

“Fins ara, els càncers de pàncrees no podien descansar gaire de la quimioteràpia perquè la malaltia aprofita per avançar. Aleshores, el fàrmac els permet descansar de quimioteràpia. La malaltia en alguns malalts es mantenia quieta sense avançar i en altres malalts fins i tot es continuava reduint.”

Aquest nou tractament, però, només serà útil per a pacients en qui la teràpia prèvia amb platí ha funcionat i que tenen una mutació concreta. Això fa que sigui molt específic i, per tant, augmenta les possibilitats que sigui eficaç, però també redueix el nombre de pacients que se’n poden beneficiar. Els que tenen aquesta mutació només representen el 7,5% dels malalts. I no tots responen bé a la teràpia amb platí. Però la investigació continua, perquè hi ha mutacions en altres gens que es comporten de manera semblant, com explica Ana Vivancos, cap del Laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO.

“Volem trobar més casos o més tumors que tinguin aquest mateix punt feble, aquest mateix taló d’Aquil·les.”

Això significaria un canvi radical, perquè fins ara els tractaments per al càncer de pàncrees es donaven de manera general a tots els pacients, sabent que a uns els funcionaria i a uns altres no. A més, la supervivència en càncer de pàncrees és de les que menys han augmentat en els últims anys. Continua tenint mal pronòstic, perquè en la majoria dels casos es diagnostica tard, quan ja ha fet metàstasi.