Un equip internacional d’experts ha fet una revisió que planteja un canvi de paradigma en la forma d’entendre les metàstasis. Ara se sap que, abans de l’arribada de les cèl·lules tumorals, els tumors preparen el terreny en l’òrgan que més tard colonitzaran. Aquestes zones amb condicions òptimes per a la formació de metàstasi es denominen nínxols premetastásicos i atacar-los podria contribuir a millorar la supervivència dels pacients amb càncer.
Aquestes qüestions són analitzades en l’article publicat a Nature Reviews. Entre els signants es troba Hèctor Peinado, cap del Grup de microambient i Metàstasi del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
En el cos hi ha zones en què l’aparició de metàstasi és més habitual, com el pulmó, l’os i el cervell. És més, cada tumor té predilecció per colonitzar zones concretes. El problema és que encara no és possible anticipar-se.
Canvis previs
No obstant això, Peinado i els seus col·legues saben des de fa alguns anys que les regions que van a albergar una metàstasi pateixen canvis abans de l’arribada de les cèl·lules tumorals. És el que David Lyden, de Weill Cornell Medicine (Estats Units), va denominar fa anys nínxol premetastásico. En ells es poden apreciar alteracions que més tard permetran el creixement de les cèl·lules tumorals.
Aquests canvis són produïts per factors solubles i vesícules extracel·lulars secretades pel tumor primari. “Els estudis del nostre laboratori i d’altres s’han identificat nínxols premetastásicos en pacients amb diferents tumors”, assenyala Lyden.
El repte està a ser capaços d’identificar els nínxols abans que es produeixi la metàstasi. “Els tres esdeveniments que tenen lloc i que podrien servir-nos per detectar aquests nínxols són alteracions en la vasculatura, infiltració de cèl·lules immunes (inflamació local) i remodelació de l’òrgan”, explica Peinado. Tres signes que faciliten l’aparició d’una metàstasi però que també poden servir com a marcadors.
“Comprendre millor la biologia que determina la inflamació i la disfunció vascular en els nínxols premetastásicos ens permetrà identificar teràpies per bloquejar la progressió de la metàstasi”, explica Haiying Zhang de Weill Cornell Medicine i coautora.
Una de les coses que valora la revisió és el desenvolupament de tècniques d’imatge molecular que puguin complementar a les proves clàssiques per analitzar i detectar la formació d’aquests nínxols. El següent pas seria evitar que es produeixi la metàstasi. Actuar sobre els canvis en els vasos sanguinis, bloquejar els senyals que envia el tumor primari o mantenint aquests nínxols en un estat dorment (tal com succeeix durant anys en alguns pacients) són algunes de les estratègies que s’estan explorant al laboratori. “Identificar estratègies per restablir la funció immune en els nínxols premetastásicos també serà crucial”, afegeix la també autora Irina Matei, de la citada institució nord-americana.