La FECEC i Asepeyo han firmat un conveni de col·laboració per dur a terme accions i projectes encaminats a millorar el benestar de les persones amb càncer a la feina i la gestió d’aquestes situacions a l’entorn laboral.
Les empreses no solen disposar de protocols d’actuació quan un treballador anuncia que pateix la malaltia. El cost final per a la persona afectada, l’empresa i la societat és molt superior al que hauria de ser i es contradiu amb l’esforç que, com a societat, hem realitzat per trobar teràpies per curar i controlar mèdicament la malaltia.
Amb la finalitat de plasmar aquesta col·laboració, la Dra. Isabel García Gismera, sotsdirectora general d’Assistència Sanitària d’Asepeyo, i el Dr. Ramon M. Miralles, president de la FECEC, han signat el 27 de juny un conveni per unir esforços en la reincorporació laboral després del càncer.
“Pretenem que les empreses associades a Asepeyo puguin disposar d’eines i protocols, així com del suport especialitzat necessari, per dur a terme processos de gestió del càncer, especialment en el moment de reincorporar-se al treball”, ha assenyalat Gismera.
Per la seva banda, Miralles ha destacat que la FECEC porta des de l’any 2015 desenvolupant el programa “Després del càncer” per cobrir les necessitats de les persones que han superat o cronificat la malaltia.
“Encara queda molt per fer per resoldre les necessitats que hi ha en l’àmbit laboral després del càncer, la gestió en el treball és una assignatura pendent. Per això ens sembla important que les empreses prenguin consciència d’aquesta necessitat, i dels beneficis que els pot aportar. Fer-ho de la mà de les mútues és de gran valor per abordar aquest tema “, afegeix Miralles.
A Espanya, 91.000 persones en edat laboral són diagnosticades de càncer cada any. Moltes empreses no saben com ajudar a aquestes persones ni com aprofitar el seu potencial, capacitat i experiència, per al seu propi benefici i el d’empresa i comunitat.
Els estudis mostren que la majoria dels supervivents de càncer poden seguir treballant o reincorporar-se al treball però, en general, el risc d’atur és 1,4 vegades més gran per a aquestes persones.