La cap del servei d’oncologia de l’Hospital de Terrassa, que va participar a la jornada ‘Celebra la vida després del càncer’ de la FECEC, assegura que l’especialitat ha evolucionat espectacularment en els últims anys gràcies al millor coneixement de la biologia tumoral, el desenvolupament tecnològic i l’enginyeria genètica.
Quins són els efectes del tractament de càncer a curt i mig termini?
Depèn del tractament que considerem. Cada tractament té efectes diferents. Hi ha efectes comuns com la cirurgia i la radioteràpia. També hi ha altres tractaments de medicació.
Però els efectes són comuns a molts fàrmacs que provoquen astemia o cansament. Apareixen en molts fàrmacs que provoquen fatiga lligada a la pèrdua de gana. Tot això és variable en funció de les persones, la seva edat…
També es produeix un impacte emocional important i l’alopècia. Els efectes secundaris són l’anèmia, falta de plaquetes, nàusees, vòmits o diarrees, tot i que aquests darrers són poc freqüents. També es produeixen reaccions sobre les mucoses pels efectes dels medicaments. L’impacte emocional és general. Aquest efecte ha millorat darrerament perquè les persones tenen més informació sobre el tractaments, la malaltia… i això fa que el patiment emocional sigui menor.
L’oncòleg és el professional que coneix la història natural de la malaltia i és capaç d’incidir-hi positivament disminuint-ne al màxim els efectes i intentant guarir-la. El cert és que el càncer es comporta com una patologia crònica amb un fet diferencial, que és l’única potencialment curable.
El tractament, doncs, és multidisciplinari perquè l’oncòleg no pot ell sol assumir el gran volum de coneixement que abasta la malaltia tumoral. El treball en equip esdevé una font de coneixement, junt amb l’experiència que aporta el treball diari i una bona dosi de sentit comú.
Quins instruments i eines hi ha per tractar els efectes?
Des de medicaments per evitar les nàusees, els vòmits, el suport psicològic fins a totes les recomanacions sobre els beneficis de l’activitat física. Hi ha altres activitats i pràctiques com l’acupuntura o el mindfulness que fan que aquests efectes puguin pal·liar-se.
Els resultats són esperançadors, però encara resta molta feina per fer. Els oncòlegs establim una relació molt propera tant amb els pacients com els seus familiars per les especials característiques i connotacions de la malaltia.
Fins fa pocs anys parlar de càncer semblava tabú. En els darrers temps aquesta por a parlar-ne ha canviat i la gent comenta que pateix un càncer o bé que l’ha superat. S’han trencat barreres i hi ha hagut un reconeixement social de l’existència de la malaltia que ha estat molt positiu. Aquesta informació precoç del que pot passar abans que el pacient es trobi desprevingut i i pugui prevenir-se, evita situacions d’angoixa.
Actuem en malalts i també en familiars i hem de tenir cura d’informar sobre el càncer d’un forma objectiva, i mesurada, progressiva i ‘feta a mida’ per cada malalt. Quan l’individu té informació i confia en els professionals que el tracten, el procés curatiu és més efectiu. També hem de saber parlar de la mort i no girar-nos d’esquena a un tema que en la nostra societat encara espanta.
El rol de les entitats contribueix a ajudar els pacients a pal·liar tots aquest efectes?
El seu paper és fonamental. Fan suport i acompanyament en forma de voluntariat, ofereixen informació sobre la situació… Les entitats arriben allà on no arriba el paper de les institucions. Sobretot en el voluntariat. Crec que el missatge es realista i optimista. En aquest país el tractament de càncer i la supervivència és equiparable al nivell dels Estats Units i el Canadà. No cal anar a fora de Catalunya per tractar el càncer.