Fa uns dos milions d’anys, els humans experimentem un canvi genètic que ens va diferenciar de la majoria de primats i ens va protegir d’algunes malalties, però que també va fer que la carn vermella fos un risc per a la nostra salut.
En aquest moment de l’evolució humana, un gen anomenat CMAH, que permet la síntesi d’un sucre anomenat Neu5Gc, s’inactivó.
Aquest sucre es troba en les carns vermelles, en alguns peixos i en els productes lactis.
Així que, quan els humans consumim productes derivats d’animals que tenen el gen, el cos pateix una reacció immune al sucre, que és una substància estranya per al nostre cos, el que pot produir inflamació, artritis o càncer.
Ara, un grup d’investigadors de la Universitat de Nevada, Reno, liderats per l’espanyol David Álvarez-Ponce, ha analitzat el genoma de 322 animals per determinar quins tenen gens CMAH actius i quins no.
En l’estudi, van col·locar els resultats de les 322 espècies costat de l’arbre evolutiu dels animals, per determinar en quins moments de la història el gen CMAH s’inactivó, el que va permetre entendre per què certes espècies tenen un gen CMAH actiu, mentre que altres espècies semblants no el presenten.
El laboratori d’Álvarez-Ponce estudia l’evolució dels gens i dels genomes a través de la bioinformàtica, és a dir, al seu laboratori no hi ha ni tubs d’assaig, ni microscopis ni altres instruments, sinó ordinadors que ajuden a entendre l’evolució a través de l’anàlisi de quantitats massives de dades.
Les poques espècies de peixos que s’han estudiat fins a la data semblen presentar quantitats insignificants del sucre tòxic Neu5Gc però les concentracions de Neu5Gc són molt més elevades en els ous d’aquests peixos (en el caviar).
Segons Sateesh Peri, del laboratori d’Álvarez-Ponce, “resulta que el caviar, un dels àpats més cares del món, també és un dels productes amb majors concentracions de Neu5Gc.”
No obstant això, la investigació revela multitud de peixos que no tenen el gen CMAH, i el caviar s’espera que estigui lliure de Neu5Gc.
Igual que els humans, les aus tampoc tenen gens CMAH, de manera que consumir pollastre, gall dindi o ànec no té els efectes negatius que té consumir carn vermella.
Un altre grup d’animals que no té gens CMAH són els rèptils, excepte per una espècie de llangardaix, una troballa inesperada i que invalida la creença (fins ara acceptada) que el gen s’havia perdut en un ancestre de tots els rèptils i aus.
Al costat dels riscos alimentaris, el gen CMAH també compleix un paper clau en els trasplantaments d’òrgans d’animals a humans (xenotrasplantaments).
De fet, és un dels factors que determinen si els òrgans seran rebutjats o no pel cos humà.
Quan l’òrgan d’un animal que té el gen CMAH es trasplanta a una persona, el cos humà pot reaccionar al sucre Neu5Gc i rebutjar l’òrgan.
“És possible que la inactivació del gen CMAH durant l’evolució humana hagi protegit els humans de certs patògens”, explica Álvarez-Ponce.
“Per exemple, hi ha un tipus de malària que necessita del sucre Neu5Gc per causar infecció però aquesta malària només afecta alguns primats, no als humans”.
Els autors afirmen que la investigació tindrà efectes importants en nutrició, genètica i medicina, ja que determinar en quins grups i en quins moments de l’evolució s’ha inactivat el gen CMAH és crític per determinar quines espècies és més probable que continguin el sucre tòxic Neu5Gc , i per tant quines espècies són recomanables per a l’alimentació, els xenotrasplantaments, i certes investigacions científiques.
El treball també ajudarà a entendre per què es produeixen certes malalties i a trobar formes d’evitar que s’estenguin.