Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer.
Sabies que els aliments més associats a l’aparició de diversos tipus de càncer estan relacionats amb les causes del canvi climàtic?
El canvi climàtic és la conseqüència d’un augment constant de la temperatura de la terra. Aquest augment de temperatura és el resultat de l’acumulació en l’atmosfera dels denominats gasos d’efecte d’hivernacle. En acumular-se, aquests gasos impedeixen o dificulten que els raigs solars que reboten en la superfície de la terra tornin a l’espai.
Els 3 principals gasos d’efecte d’hivernacle són (1):
- el diòxid de carboni (CO₂), que representa més del 60% dels gasos d’efecte d’hivernacle, i prové de la crema de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas). Aquests combustibles s’utilitzen principalment per a alimentar motors o generar electricitat.
- el metà (CH4), que es produeix durant la fermentació entèrica (procés que té lloc en l’aparell digestiu dels animals remugants) i la fermentació del fem de la ramaderia.
- l’òxid nitrós (N2O), que s’origina per l’ús de fertilitzants nitrogenats i per les purinas (principalment per les orines dels porcins.
Els boscos absorbeixen part del CO₂, però, quan es talen o s’incendien (com en els incendis de l’Amazònia) per a destinar la terra a la ramaderia s’allibera el CO₂ a l’atmosfera. Una altra part del CO₂ és absorbida pel permafrost (capa del sòl permanentment congelada a les regions periglaciares). El seu desglaç, produït pel canvi climàtic, augmenta enormement la concentració de CO₂ en l’atmosfera.
Quina relació té la producció d’aliments amb el canvi climàtic?
L’agricultura (amb la producció de CH4 i N2O, i la tala de boscos) genera més d’un 30% dels gasos d’efecte d’hivernacle i d’aquesta aportació de l’agricultura, un 80% prové de la ramaderia. La ramaderia representa globalment una mica més d’un 20% del total de la producció global de gasos d’efecte d’hivernacle (2). S’estima que la producció, transport i el consum d’aliments representa un 37% del total global d’emissions a nivell mundial, incloent-hi els aliments que es tiren i l’energia necessària per a cuinar-los.
Un recentment estudi dels gasos d’efecte d’hivernacle generats per la producció i el transport dels aliments consumits habitualment per la població espanyola, basat en els 40.000 individus que formen part de la cohort EPIC a Espanya, mostra que un 40% prové del consum de carn vermella (boví, oví i porcí) i embotits, i un 20% del consum de productes lactis (3). Per contra, menys del 15% dels gasos d’efecte d’hivernacle s’origina en els aliments d’origen vegetal (fruites, hortalisses, llegums i cereals).
Aquest estudi mostra que una dieta basada en aliments d’origen vegetal, genera molt menys gasos d’efecte d’hivernacle que una dieta basada en aliments d’origen animal.
Quina és la relació d’aquests aliments amb el càncer?
Nombrosos estudis han avaluat la relació entre patrons de dieta i risc de càncer. Aquests estudis han mostrat que:
- un consum elevat de carns vermelles i embotits augmenta el risc de tenir un càncer de còlon i recte i probablement el risc de càncer de pàncrees, estómac i esòfag.
un alt consum d’hortalisses redueix el risc de tenir un càncer de còlon i recte i probablement de cavitat oral, faringe, laringe, fetge i estómac. - un alt consum de fruites redueix el risc de patir un càncer de còlon i recte, i probablement de mama, estómac, pulmó i esòfag.
- els cereals integrals protegeixen de patir un càncer de còlon i recte i probablement de mama.
Com veiem, el que mengem està profundament relacionat amb el càncer i amb el canvi climàtic. Per tant, podem dir que (4): el que és bo per al clima és bo per a la salut humana i els que és bo per a la salut humana és bo per a la salut del planeta.
Què podem fer?
Si ens preguntem què podem fer per la nostra salut i per mitigar el canvi climàtic, la resposta és clara: substituir aliments d’origen animal per aliments d’origen vegetal.
En el 2020, un estudi publicat per la prestigiosa revista Science (5) va assegurar que per a complir amb l’objectiu de l’Acord de París (el primer acord universal sobre el canvi climàtic), d’aconseguir un augment de la temperatura per sota de 2 °C (i si és possible no sobrepassar 1,5 °C) per al 2050, respecte a l’època preindustrial, no és suficient amb substituir combustibles fòssils amb energies renovables. També és necessari canviar el model alimentari. Ser part d’aquest canvi alimentari està al nostre abast, podem i hem d’iniciar-lo.
Consumim menys aliments d’origen animal i més d’origen vegetal. En això ens va la nostra vida i la vida del planeta.
Referències:
- Climate Change : Synthesis Report (2014). https://ippc.ch/report.
- Gonzalez Svatetz CA. Emergencia climática, alimentación y visa saludable. Editorial Icaria, Barcelona, 2020. (Foto abajo)
- Gonzalez CA, Bonet C, de Pablo M et al. Greenhouse emissions from the diet and risk of death and chronic diseases in the EPIC-Spain cohort. European Journal of Public Health 2020. 1-6. Doi: 10.1093/eurpub/ckkal67.
- Willet W, Rockström J, Laken B et al . Food in the Anthropocene: the Eat Lancet Commission a healthy diet from sustainable food systems. Lancet 2019; 393:447-492.Doi : 10.10176/so 140-6736(18)31788-4.
- Clark M, Domingo N, Colgan K et al. Global food system emissions could preclude achieving the 1,5 and 2ºC climatic change target. Science 2020, 6, 370 (6517):05-708.Doi: 10.1126/science.aba7357.
Carlos A. Gonzalez Svatetz
Catalina Bonet
Unitat de Nutrició i Càncer
Institut Català d’Oncologia