Aquesta entrada s’ha realitzat en el marc de col·laboració amb el blog Mejor Sin Cáncer.
Recentment s’ha publicat en una de les més prestigioses revistes científiques un treball realitzat per científics catalans, que suposa una excel·lent contribució al coneixement sobre les cèl·lules que originen les metàstasis. El procés de desenvolupament de metàstasi, pel qual algunes cèl·lules es desprenen del tumor i s’implanten en altres parts de el cos, és responsable de la majoria de les morts per càncer. En resum, els autors de la feina han demostrat que la proteïna CD36 és essencial per a l’aparició i el creixement de les metàstasis, han desenvolupat una estratègia per bloquejar-la i han observat que, al menys en ratolins, els greixos de la dieta intervenen en la progressió de el càncer.
Els resultats d’aquest treball han tingut àmplia repercussió en els mitjans de comunicació. Curiosament, tot i que la troballa més rellevant sigui el coneixement dels mecanismes moleculars relacionats amb les metàstasis, el missatge que més s’ha difós és que “els greixos de la dieta influeixen en el càncer”, i específicament destaquen el paper de l’àcid palmític en el desenvolupament i aparició de les metàstasis.
En aquesta entrada revisem la rellevància i l’abast real d’aquesta investigació, les principals característiques de l’àcid palmític, i analitzem críticament els seus possibles efectes sobre la salut i en concret el seu possible paper en la progressió de el càncer.
Si vols anar directament a la secció sobre els possibles efectes sobre la salut de l’àcid palmític fes clic aquí.
Resum de la investigació sobre les cèl·lules iniciadores de metàstasi i receptor CD36
La investigació es va basar en l’anàlisi minuciosa de mostres de teixit de pacients amb càncer oral implantades en ratolins, que posteriorment van desenvolupar càncers orals. Els principals resultats van ser els següents:
• Els autors van identificar un grup de cèl·lules amb gran capacitat de desenvolupar metàstasi.
• Una de les principals característiques d’aquestes cèl·lules és que tenen gran quantitat de la proteïna CD36 en la seva membrana. Aquesta proteïna és un receptor que permet el pas de greixos a l’interior de la cèl·lula. La hipòtesi dels autors és que aquest greix subministra la gran quantitat d’energia que necessiten aquestes cèl·lules.
• Quan es van trasplantar cèl·lules amb gran quantitat de CD36 a tumors que no tenien aquesta proteïna es va observar la posterior aparició de metàstasi.
• Els ratolins alimentats amb una dieta rica en greixos van desenvolupar més metàstasi i la quantitat i la mida d’aquestes metàstasis estava relacionat amb la quantitat de cèl·lules amb CD36. El mateix resultat es va observar en cèl·lules tumorals exposades a àcid palmític.
• El tractament amb dos anticossos capaços de neutralitzar la proteïna CD36 va inhibir per complet l’aparició de metàstasi en ratolins que encara no havien desenvolupat metàstasi, i va reduir substancialment la seva grandària en els ratolins que ja havien desenvolupat metàstasi abans del tractament.
• Finalment, en dades disponibles sobre càncer en poblacions humanes, s’ha observat que els tumors de pulmó, bufeta urinària i mama que tenen la proteïna CD36 tenen pitjor supervivència.
Principals conclusions de l’estudi i interpretació dels resultats:
• L’abundància de la proteïna CD36 sembla ser un mecanisme força general en la metàstasi tumoral. No obstant això, les evidències de l’estudi es refereixen només als tumors de la cavitat oral en ratolins.
• Una línia d’investigació derivada d’aquest treball és el desenvolupament d’anticossos contra la proteïna CD36 per a la prevenció o tractament de les metàstasis. La seva utilitat en pacients amb càncer requerirà la demostració del seu efecte i innocuïtat en estudis específics (assaigs clínics).
• L’efecte perjudicial de les dietes riques en greixos sobre les metàstasis observat en ratolins no pot extrapolar directament a poblacions humanes. Per a això es necessiten estudis específicament dissenyats per avaluar aquest efecte.
Àcid palmític: principals característiques, fonts i paper en la dieta
L’àcid palmític és un àcid gras saturat que deu el seu nom al fet que és el component principal de l’oli de palma. Els àcids grassos són els principals components dels greixos de la dieta i són nutrients fonamentals per al desenvolupament i creixement de l’organisme. Els àcids grassos saturats són una important font d’energia de l’organisme, són necessaris per a l’absorció de les vitamines liposolubles i formen part de les membranes de les cèl·lules. L’àcid palmític és un dels àcids gras més abundant en els dipòsits de greix de l’organisme, representant el 20-25% de l’total. L’àcid palmític és també un dels més abundants en la dieta dels països occidentals; a Espanya representa aproximadament el 6% de totes les calories que ingerim diàriament.
Com s’ha comentat l’àcid palmític és el principal component de l’oli de palma (aproximadament el 44% de l’total d’àcids grassos), però es troba també en molts altres aliments. Està present en les carns, tant la carn vermella com la processada, en els lactis, tant en la llet com en els seus derivats, especialment en els de major contingut gras com la mantega i alguns formatges; i en general en la majoria d’aliments que contenen greixos, incloent els molts olis vegetals; per exemple l’oli d’oliva, tot i que el seu àcid gras predominant és l’oleic (mono-insaturat), conté 10-12% d’àcid palmític. No obstant això una de les fonts principals d’àcid palmític són els aliments preparats.
A causa del seu baix cost de producció així com a les seves propietats d’estabilitat i textura, l’oli de palma s’utilitza a gran escala en la indústria alimentària per a l’elaboració de multitud de productes de pastisseria, pastissos, salses, sopes, plats precuinats.
Àcid palmític: possibles efectes sobre la salut
Per ser un component relativament abundant de la dieta habitual, resulta difícil avaluar els efectes sobre la salut de l’àcid palmític. Una bona part dels estudis epidemiològics s’avaluen de forma global l’efecte sobre la salut dels àcids grassos saturats. L’Organització Mundial de la Salut estableix com a quantitat recomanable del consum de greixos en adults un rang del 20-35% de la ingesta calòrica total, limitant l’aportació calòrica dels àcids grassos saturats a un màxim del 10%.
En general la limitació de l’consum d’àcids grassos saturats es basa sobretot en els seus possibles efectes desfavorables sobre les malalties cardiovasculars, tot i que els estudis més recents tendeixen a minimitzar els resultats previs. En tot cas, alguns estudis han mostrat que, comparat amb altres olis vegetals com el d’oliva o gira-sol, el consum d’oli de palma presenta un perfil lipídic (colesterol total i LDL) lleugerament menys favorable.
Pel que fa el risc de càncer, hi ha multitud d’estudis experimentals que suggereixen una forta associació entre una dieta rica en greixos i el risc de càncer. D’altra banda s’han realitzat multitud d’estudis epidemiològics que han considerat aquesta associació; si bé alguns estudis indiquen que podria haver-hi un possible risc, especialment per als greixos saturats, hi ha gran variabilitat de resultats. En les revisions més recents realitzades per experts no s’inclou la ingesta elevada de greixos (de cap tipus) entre els factors nutricionals que poden ser considerats com a causa de càncer.
Pel que fa a el possible efecte de l’àcid palmític en relació a la progressió de càncer, els resultats d’altres estudis experimentals són contradictoris. Per exemple, contràriament al l’efecte de promoció de les metàstasis observat en el treball objecte d’aquest post, s’ha observat que la ingesta d’àcid palmític pot reduir la progressió de tumors de mama, mieloma múltiple i càncer de fetge.
Els mateixos autors de l’article en qüestió esmenten que l’efecte de la proteïna CD36 pot ser degut a altres mecanismes o funcions independents de la seva activitat com a receptor de membrana d’àcids grassos. A més, encara que sembla que CD36 interacciona preferentment amb l’àcid palmític, és un receptor per àcids grassos de cadena llarga, i per tant altres àcids grassos podrien contribuir a explicar el seu efecte.
És possible establir recomanacions pel que fa a el consum d’àcid palmític?
En base als resultats de l’estudi no és possible encara establir cap recomanació específica sobre els greixos de la dieta com a element de prevenció de les metàstasis. Tenint en compte a més la resta d’evidència científica disponible no és possible establir cap recomanació específica sobre el consum d’àcid palmític en la prevenció o tractament de el càncer. En pacients amb càncer avançat qualsevol recomanació dietètica ha de tenir en compte una avaluació del seu estat nutricional realitzada per un professional.
No obstant això, de manera general, es reconeix que les directrius principals sobre nutrició en la prevenció de el càncer i dieta saludable suposen una dieta amb un consum relativament baix d’àcid palmític. Entre aquestes recomanacions es troben les següents:
• Consumir menys de 500 grams de carn vermella per setmana, amb una mínima proporció de carns processades. El greix de les carns, i especialment la carn processada, és una de les fonts principals d’àcid palmític.
• Limitar el consum de greixos saturats (l’àcid palmític és quantitativament el principal àcid gras saturat de la dieta) de manera que no superin el 10% del total de la ingesta calòrica diària, i substituir-les per greixos poli-insaturats. Com la principal font d’àcids grassos poliinsaturats és el peix; això reforça la recomanació anterior, que apunta a disminuir la carn com a font de proteïnes, greixos i vitamines d’origen animal.
• Es recomana un consum elevat de fruita fresca i verdura, i alhora una disminució d’aliments molt elaborats i amb alta densitat calòrica. Una de les principals fonts d’àcid palmític són els aliments d’elaboració industrial, com molts productes de brioixeria, pastissos, salses, sopes, plats precuinats.
Institut Català d’Oncologia
Bibliografía:
Pascual G, Avgustinova A, Mejetta S, Martín M, Castellanos A, Attolini CS, et al. Targeting metastasis-initiating cells through the fatty acid receptor CD36. Nature 2017;541(7635):41-45. (http://www.nature.com/nature/journal/v541/n7635/abs/nature20791.html)
Saadatian-Elahi M, Slimani N, Chajès V, Jenab M, Goudable J, Biessy C, et al. Plasma phospholipid fatty acid profiles and their association with Food intakes: results from a cross-sectional study within the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition. Am J Clin Nutr 2009;89(1):331-46.
Fattore E, Fanelli R. Palm oil and palmitic acid: a review on cardiovascular effects and carcinogenicity. Int J Food Sci Nutr 2013;64(5):648-59.
Joint FAO/WHO Expert Consultation on Fats and Fatty Acids in Human Nutrition. Interim Summary of Conclusions and Dietary Recommendations on Total Fat & Fatty Acids. WHO HQ, 2008, Geneva, Switzerland. (http://www.fao.org/ag/agn/nutrition/docs/Fats%20and%20Fatty%20Acids%20Summary.pdf).
World Cancer Research Fund International – Continuous Update Project. Cancer Prevention & Survival. CUP Summary Report, July 2016. (http://www.wcrf.org/sites/default/files/CUP-Summary-Report.pdf).