L’estudi dels telòmers, les estructures que protegeixen l’extrem dels cromosomes, s’ha convertit en una àrea candent de la biologia. En els últims anys no només s’ha confirmat la seva relació amb l’envelliment; defectes en els telòmers apareixen associats a cada vegada més malalties, incloent nombrosos tipus de càncer.
La revisió que publiquen al respecte Paula Martínez i María Blasco, del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), en Trends in Biochemical Sciences, subratlla la importància d’investigar aquestes estructures per millorar el diagnòstic i desenvolupar possibles tractament de moltes malalties. Els telòmers tindran una importància cada vegada més gran a la clínica.
S’han identificat síndromes telomèrics o telomeropatiess, en pacients amb mutacions en l’enzim telomerassa. En aquest grup s’inclou ara la fibrosi pulmonar, i problemes relacionats amb el mal funcionament de la medul·la òssia. Igualment s’ha trobat una relació directa entre disfuncions en els telòmers i nombrosos tipus de càncer.
El fet que els telòmers s’hagin conservat al llarg de tot l’arbre evolutiu, en la majoria dels eucariotes, vertebrats, plantes i fins i tot en éssers unicel·lulars com els llevats, indica la seva importància. A més de per prevenir la fusió dels cromosomes, els telòmers són necessaris per evitar la pèrdua d’informació genètica cada vegada que la cèl·lula es divideix.