L’establiment d’un pla de revisions programades, un cop finalitzat el tractament de càncer, per detectar complicacions; l’abordatge dels efectes secundaris de les teràpies oncològiques i la possibilitat d’una segona neoplàsia passat el temps associat al primer tumor.
Aquests són alguns dels reptes del seguiment del pacient amb càncer en atenció primària (AP) que s’han posat en relleu en una taula al XXXV Congrés de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (Semfyc) a Gijón.
Fernando lópez Verda, especialista en Medicina Familiar i Comunitària, ha posat de relleu la necessitat de formació d’aquests professionals tenint clars objectius pel que fa a reducció de mortalitat, millora de la qualitat de vida, detecció de recidives, control d’efectes secundaris i detecció de segones neoplàsies.
Aquests especialistes s’han referit a algunes d’aquestes pautes en els tumors més freqüents, com són mama, còlon i pròstata. En el cas de la mama, s’han referit a la importància de la detecció de les recidives locals en mama contralateral, al costat del control de complicacions com el limfedema.
Un programa de revisions adequat amb exploració física, mamografia anual i entrevista clínica és clau per acabar amb complicacions al costat dels hàbits de vida com deixar de fumar, el control del pes i la pràctica d’exercici físic.
En càncer de còlon, l’objectiu és disminuir el risc de metàstasi i el diagnòstic d’hora quan es produeixen per augmentar les possibilitats curatives. D’aquesta manera, una vegada que el pacient és donat d’alta per l’oncòleg, a partir dels cinc anys, pot ser seguit en AP amb la programació d’una colonoscòpia cada tres o cinc anys, més aviat cada cinc anys.
Respecte a la pròstata, el missatge fonamental és tenir present la recerca de metàstasi a distància, així com de recidiva local, amb les proves pertinents en funció dels símptomes. També s’ha destacat la importància que el metge d’AP estigui atent a la detecció de segones neoplàsies, com pot ser càncer de pulmó en pacients que han sobreviscut a un càncer de cap i coll; càncer d’endometri en tractades amb tamoxifèn, i limfoma no Hodgkin en els qui van tenir un limfoma Hodgkin en les primeres fases de la seva vida.
Els experts també s’han referit al paper de l’AP en l’abordatge dels efectes secundaris de la quimioteràpia, efectes que van més enllà de les nàusees i els vòmits.