Després d’haver revolucionat el tractament dels tumors sòlids, la immunoteràpia (o la modulació del sistema immunològic per ensenyar a l’organisme a defensar-se contra determinades agressions) s’obre pas amb força en el tractament dels tumors hematològics.
Així ho reconeix un dels principals metges mundials de l’especialitat, l’espanyol Jesús San Miguel. El mieloma múltiple és el segon càncer hematològic més freqüent i que, tot i que encara considerat incurable, ha multiplicat per tres la seva supervivència en l’última dècada.
No obstant això, no ha estat en aquesta malaltia en què s’ha provat amb èxit la immunoteràpia ja assajada en melanoma i altres tumors sòlids, sinó en el limfoma de Hodgkin que, segons s’ha vist, es caracteritza per una alteració genètica que modifica la via immunològica PD1, un receptor situat a la superfície de les cèl·lules del sistema immune que impedeix que aquestes responguin adequadament davant l’atac que suposa el creixement descontrolat del càncer.
El PD1 existeix per protegir l’organisme de les respostes exagerades del propi sistema immune i el càncer s’aprofita d’això per créixer al seu aire. Per aquesta raó, el PD1 i altres vies similars es denominen en anglès checkpoints (controls fronterers) i les estratègies per lluitar contra elles, inhibidors d’aquests controls.
Els estudis s’han basat en dues estratègies diferents per inhibir aquest mecanisme de defensa que, paradoxalment, pot fomentar el càncer. Es tracta de dos estudis amb pocs pacients que, però, han donat resultats molt prometedors. El primer d’ells ha avaluat el fàrmac nivolumab en 23 pacients amb limfoma de Hodgkin refractari o amb recaigudes i els resultats s’han publicat simultàniament a la seva presentació a la revista New England Journal of Medicine. El treball ha demostrat una eficàcia destacable (el 17% va obtenir resposta completa i el 70% parcial) en pacients que havien rebut fins a tres tractaments previs sense èxit.
El segon estudi va avaluar un inhibidor de PD1 ja aprovat per al tractament del melanoma, el penbrolizumab, en 29 pacients que tampoc van acabar amb el càncer amb els tractaments clàssics. De nou, els resultats van ser positius en pacients per als quals, aquesta era la seva última oportunitat.
Aquests estudis demostren que la immunoteràpia ha arribat als càncers hematològics per quedar-se i que protagonitzarà molts congressos en un futur, tot i que queda lluny que substitueixi la quimioteràpia o al trasplantament, molt eficaç encara en la majoria dels casos.