Aquest dimarts 15 de setembre se celebra el Dia Mundial del Limfoma, jornada dedicada a conscienciar sobre aquesta malaltia que afecta al sistema limfàtic.
Segons la SEOM, els limfomes no hodgkinians es troben entre els tumors més freqüents al nostre entorn. Segons l’informe Las cifras del cáncer en España 2026, s’estima que aquest any es diagnosticaran 12.201 nous casos de limfomes no hodgkinians i 1.792 casos de limfoma de Hodgkin a Espanya.
Els avenços terapèutics han permès millorar progressivament la supervivència, tot i que hi ha diferències importants entre els diferents subtipus de limfoma. Segons REDECAN, en pacients diagnosticats entre el 2013 i el 2017, la supervivència neta estandarditzada als cinc anys arriba al 85,5 % en el limfoma de Hodgkin i al 68,8 % en els limfomes no hodgkinians. Aquestes xifres engloben, però, malalties amb comportaments biològics, tractaments i pronòstics molt diferents.
Des de la introducció de les combinacions de quimioteràpia durant la dècada dels 70, que van marcar un punt d’inflexió en aconseguir la curació d’una proporció de pacients, s’han incorporat progressivament noves eines diagnòstiques i terapèutiques que han modificat substancialment l’abordatge d’aquestes malalties.
En l’àmbit terapèutic, la introducció dels anticossos monoclonals associats a la quimioteràpia va suposar una millora molt important en el pronòstic de nombrosos limfomes. En els darrers anys s’ha produït una nova revolució amb l’arribada de tractaments dirigits i diferents estratègies d’immunoteràpia. Una de les tendències més rellevants és que tractaments inicialment reservats per a pacients amb múltiples recaigudes avancen progressivament cap a fases més precoces de la malaltia.