L’informe ‘Acceso y participación al Voluntariado en España’ impulsat per la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS) i publicat aquest novembre, evidencia com la falta de recursos econòmics o de xarxa social són un fre per incorporar-se a una entitat.
Qui fa i qui no fa voluntariat? I per què? I com són les persones que en fan? Aquestes són tres preguntes bàsiques a partir de les quals l’informe fa una anàlisi que posa en el focus com hi ha determinats grups de persones que es troben amb barreres per accedir a ser voluntàries. “Les grans absències que trobem en el voluntariat són, per exemple, les persones amb falta de recursos econòmics i amb feines precàries, entre les quals hi ha moltes persones migrants, perquè treballar en precari també significa falta de temps per dedicar-te a altres tasques que et podrien venir de gust”, assenyala l’autora de l’informe, Montse Fernández, investigadora i docent en l’àmbit de gènere i cura, i membre del patronat de l’OTS.
A través de finançament del projecte europeu VERA, la FCVS investiga les experiències de voluntariat des d’una perspectiva sensible amb la diversitat, inclusiva i feminista. Un punt de vista que fins ara s’havia aplicat poc en l’àmbit del voluntariat. “Aquesta perspectiva ens serveix perquè l’objectiu és buscar com es pot avançar cap a la democratització del voluntariat”, indica Fernández. Les dades utilitzades per fer la investigació són dades recollides i analitzades per la Plataforma de Voluntariado de España (PVE) i contenen informació de més de dotze mil persones que fan voluntariat.
L’informe, que s’ha presentat aquest divendres, 22 de novembre, assenyala quatre col·lectius com a grans absents en l’acció voluntària: les dones amb menors d’edat o amb persones dependents a càrrec, les persones en situacions de precarietat econòmica i falta de recursos, les persones amb escassa xarxa comunitària i social, i les persones amb diversitat funcional intel·lectual i sensorial.
Perfil del voluntariat
Pel que fa al perfil de la persona voluntària, es referma que és un àmbit feminitzat i envellit: el 60% són dones i el 59% tenen 55 anys o més. D’origen, el 86% són persones nascudes a l’Estat, el 75% no conviuen amb menors d’edat ni amb adults amb dependència, el 67% s’identifiquen d’esquerra o centreesquerra i el 56% tenen estudis universitaris. El 42% arriben al voluntariat a través de persones conegudes, amistats o familiars i el 31% gràcies a altres persones voluntàries.
Fernández destaca les diferències que s’observen en l’accés al voluntariat i les motivacions segons si s’és home o dona. Les dones són presents en totes les franges d’edat, però desapareixen quan han de tenir cura dels fills i filles o de les persones grans de la família; fan voluntariat per aprendre i adquirir experiències i troben l’entitat en la qual volen col·laborar en contextos educatius o fent una cerca per internet. Solen tenir un elevat nivell d’estudis i, en molts casos, l’activitat voluntària és la porta d’entrada a una feina de cura.
En el cas dels homes, en canvi, fan voluntariat sobretot a partir dels 55 anys, la majoria no tenen estudis universitaris i tenen com a motivació ocupar el temps lliure i conèixer gent. Arriben a l’entitat perquè ja hi coneixen algú o perquè en van ser usuaris, i es vinculen sobretot als àmbits sociosanitari, l’esportiu i la protecció civil.
En aquest sentit, el president de la FCVS, Ramon Nicolau, defensa que cal trencar barreres i democratitzar l’accés al voluntariat: “La força del voluntariat és la millor oportunitat per a la democràcia i la cohesió social a Europa. Hi ha milions de persones que cada setmana dediquen una part del seu temps a una activitat solidària i fan que la societat estigui més cohesionada, que s’impulsi l’ascensor social i que l’acompanyament venci la solitud”.
Propostes per millorar l’accés al voluntariat
L’informe fa evident que les entitats són conscients d’aquestes traves que deixen fora determinats sectors de la població -sobretot els que pertanyen a grups en situació o risc d’exclusió- i Fernández fa tres propostes que poden tenir en compte per revertir la situació:
- Treballar les crides de voluntariat per incorporar en els equips de voluntariat persones amb diferents característiques socioculturals (gènere, origen, edat, nivell educatiu…)
- Procurar integrar en els projectes de voluntariatles persones que tenen una baixa participació en la comunitat.
- Buscar estratègies per arribar a les persones que tenen dificultats per comprendre en què consisteix un projecte de voluntariat.
Font: FCVS