Foto: stefamerpik – Freepik
El 15 de setembre es commemora el Dia Mundial del Limfoma, un tipus de càncer que afecta el sistema limfàtic del cos i que provoca un augment descontrolat dels limfòcits que s’encarreguen de protegir l’organisme. S’estima que mig milió de persones al món estan afectades per algun tipus de limfoma, 11.000 d’aquests casos a l’Estat espanyol.
El teixit limfoide es troba, fonamentalment, en els ganglis limfàtics. Per aquesta raó, els limfomes es caracteritzen, generalment, per la presència d’uns ganglis anòmalament augmentats en coll, aixelles o engonals. La presència de cèl·lules limfoides en altres òrgans fa que un limfoma pugui afectar també l’aparell digestiu, la melsa, el fetge, els pulmons, la medul·la òssia, etc.
SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS
- Augment dels gànglis limfàtics en zones accessibles com coll, axil·les i engonals, que es poden palpar evidenciant la seva mida (adenopatía).
- Febre
- Sudoració nocturna
- Cansament
- Pèrdua de pes
- Picor a la pell
TIPUS DE LIMFOMES
LIMFOMA NO HODGKIN (LNH)
El tipus de limfoma més habitual, suposa el 90% del total de casos. Segons la seva velocitat de creixement i agressivitat, es classifiquen en agressius o indolents.
El LNH és més comú entre persones i pot aparèixer en qualsevol edat, sent poc freqüent en infants (5% dels casos). Afecta una mica més a homes que a dones i la causa de la seva aparició és desconeguda.
LIMFOMA HODGKIN (LH)
El tipus de limfoma menys freqüent, afecta principalment dues franges d’edat: joves entre 15 i 35 anys i adults a partir dels 55. Les dones són les més afectades en el primer grup d’edat i els homes, en el segon. D’igual manera que amb limfoma no Hodgkin, els nens només representen el 5% dels casos.
El LH apareix quan un limfòcit B pateix una alteració genètica que li impedeix realitzar la seva funció principal, la de produir anticossos. Aquest tipus de càncer es divideix en limfoma de Hodgkin clàssic, el més freqüent (80% dels casos) i el de predomini limfocític nodular (20% de la totalitat).
FACTORS DE RISC I PREVENCIÓ
Els limfomes no tenen factors de risc clarament coneguts ni una manera de prevenir-los, excepte portar un estil de vida saludable.
Ser immunodeprimit i l’edat avançada del pacient pot afavorir l’aparició d’un limfoma no-Hodgkin. Així mateix, també s’ha associat la presència del virus d’Epstein-Barr amb alguns casos de LH i LNH. També els factors genètics i haver patit mononucleosi infecciosa pot augmentar el risc de desenvolupar un LH.
PRONÒSTIC I RECUPERACIÓ
Els LNH agressius són els que es desenvolupen més ràpidament, però alhora són els més sensibles als tractaments i es poden curar en, aproximadament, tres quartes parts dels casos. Els LNH indolents progressen més lentament, però són menys curables de forma definitiva, tot i que amb els tractaments actuals, els pacients poden viure molts anys i molts d’ells sense símptomes.
Pel que fa al LH, el 95% dels pacients en fases inicials de la malaltia l’aconsegueixen superar.
Malgrat el creixement del nombre de casos d’aquests dos tipus de limfomes en els darrers anys, els avenços mèdics han fet augmentar la taxa de superació de la malaltia i la millora de la qualitat de vida dels pacients.