El tabac és responsable d’1 de cada 10 morts al món segons dades d’un nou estudi, elaborat per la Universitat de Washington, que assenyala un problema –el nombre de morts prematures– i també uns culpables –els governs que no han introduït les mesures necessàries per desincentivar-ne el consum–. El nou treball, publicat a ‘The Lancet‘, afirma que el tabaquisme no s’atura perquè la indústria ha trobat una mina d’or en els països més pobres, on la legislació és més laxa.
Fumar és la segona causa de mort prematura al món, després de les malalties cardiovasculars. En un centenar de països és la primera. Però dècades després que la ciència demostrés que el tabac mata, aquest producte no només continua sent legal sinó que el seu ús avança imparable arreu del món: segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2015, hi ha 933 milions de persones que fumen. Ho fan 1 de cada 10 homes i 1 de cada 20 dones.
En termes relatius el nombre de fumadors ha caigut gràcies al canvi d’hàbits als països desenvolupats. Entre el 1990 i el 2015 el nombre d’homes que fumen va passar del 32% al 25%, mentre que el de dones va caure del 8% al 5%.
Però en termes absoluts el nombre continua creixent, en part pel creixement de la població, però també com a conseqüència de les agressives campanyes de publicitat que la poderosa indústria del tabac du a terme als països menys desenvolupats. Per tal de salvar el negoci, la indústria està exportant el tabaquisme dels països rics als pobres.
Aquesta exportació no és casual. Ara fa dos anys un estudi va evidenciar les tàctiques que les multinacionals del tabac fan servir per promoure els seus interessos. A Europa una única corporació, Philip Morris, té 161 persones per fer de lobi davant les institucions comunitàries.
Des d ‘exercir pressions i reunir-se de forma secreta amb els parlamentaris i els responsables de redactar les lleis, fins a pagar a ciutadans anònims perquè promoguin els seus interessos a les xarxes socials o davant les institucions (per exemple, expressant la seva opinió quan les lleis surten a informació pública), les grans corporacions treballen de forma incansable per aconseguir que no s’aprovin lleis contra el tabac i, quan això ja no és possible, per diluir-les al màxim.
Però ni tan sols les pressions de la indústria van poder impedir que, finalment, Europa, davant l’evidència que el tabac mata, comencés a prendre mesures contra les cigarretes. La resposta de les multinacionals? Desviar el negoci cap a altres llocs, cap a aquelles parts del món on la legislació contra el tabac és molt més laxa o, fins i tot, inexistent. L’estratègia està donant resultats. Només a Rússia, el nombre de dones que fumen es va incrementar un 56% entre el 1990 i el 2015.
L’impacte de la legislació
El de la legislació és un tema important, per la senzilla raó que funciona. L’estudi de la Universitat de Washington analitza l’impacte de les cinc mesures proposades per l’Organització Mundial de la Salut per reduir el tabaquisme (restringir o prohibir la publicitat, augmentar els impostos, col·locar etiquetes que busquen dissuadir el consumidor, impulsar programes de desintoxicació i prohibir fumar en llocs públics) i arriba a una conclusió clara: les mesures que prenen els governs fan que el nombre de fumadors es redueixi; com més mesures es prenen, més es redueix el consum de tabac.
Turquia, l’únic a posar en pràctica les cinc mesures proposades per l’OMS, ha estat també el país on més s’ha reduït el tabaquisme en el període 2005-2015.
Però el de Turquia és un cas excepcional. La majoria de països fan poca cosa, o res, per reduir l’hàbit de fumar. Només un 28% prohibeixen fumar a llocs públics, el 25% obliguen a posar advertiments de salut als paquets, el 22% apliquen impostos per penalitzar el consum, el 16% apliquen programes de desintoxicació i el 13% prohibeixen la publicitat. La política d’aplicar taxes elevades, considerada pels experts com la mesura més efectiva a l’hora de desincentivar-ne el consum, es limita majoritàriament a Europa, tot i que paradoxalment és als països pobres on resultaria més efectiva.
El 40% dels països del món no apliquen cap de les cinc mesures de l’OMS. Gairebé cap país d’Àfrica o del Pròxim Orient té una legislació efectiva per reduir el tabaquisme. No és cap sorpresa, doncs, que 22 dels 24 països on el consum del tabac continua creixent estiguin situats en aquestes dues zones. L’estudi ho deixa ben clar: el tabaquisme augmenta allà on els governs no fan res per evitar-ho. Amb tot, la situació és més complicada del que sembla.
I Catalunya n’és l’exemple, perquè cap país europeu té tants fumadors: 3 de cada 10 homes i gairebé 2 de cada 10 dones. I el que és encara més preocupant: mentre el consum de tabac ha disminuït o es manté més o menys estable en tots els grups d’edat, ha augmentat entre els joves de 15 a 34 anys. Cada any 9.500 catalans moren per causes atribuïbles al tabac: càncer, malalties respiratòries i malalties cardiovasculars.
Fumar menys no és la solució
El cas català obre un interrogant: com és que si es fuma menys el nombre de morts es manté estable? La resposta està en un estudi recent, que va arribar a la conclusió que una única cigarreta al dia incrementa de forma clara les possibilitats d’una mort prematura. Fumar una cigarreta de forma ocasional (menys d’una al dia) és suficient per multiplicar per 9 les possibilitats de patir un càncer de pulmó; una cigarreta al dia les multiplica per 12; diverses cigarretes, i el risc es multiplica per 23. Pel que fa a les malalties respiratòries, una simple cigarreta al dia augmenta el risc 6 vegades; en el cas de malalties cardiovasculars, l’augment és d’1,5 cops. Altres estudis han demostrat que fumar poc no és cap garantia de protecció contra les malalties que provoca el tabaquisme.
L’estudi de l’institut americà segueix la línia d’un treball anterior de la Fundació Britànica del Cor, que va concloure que els que fumen una cigarreta al dia multipliquen per 3 les possibilitats d’emmalaltir. Són treballs que alerten d’un efecte colateral de la nova conscienciació sobre els perills del tabac: molta gent no ha deixat de fumar però sí que fuma menys, intenta contenir l’hàbit. Un esforç que, segons aquests estudis, serveix de ben poc perquè no hi ha un límit per sota del qual fumar sigui segur. I això és important per a tots aquells que consideren que, com que fumen de forma esporàdica, estan fora de perill.