Quan ens proposem fer una reflexió al voltant del voluntariat tenim clar que hem d’abordar moltes dimensions.
Parlar de voluntariat no és parlar d’una sola cosa, és parlar de persones, de temps, de solidaritat, de compromís, de principis, de valors,…també en podem parlar sobre aspectes legals, organitzatius, estratègics, de gestió…
Per ordenar el relat, acostumem a buscar el principi del fil i cerquem la definició del concepte i quina és la normativa aplicable.
Actualment, tenim la definició que estableix la Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme. És una definició consensuada que ens descriu allò que entenem per voluntariat, per voluntari o per acció voluntària. . No ha estat fàcil, ha estat un treball intens fet des de l’administració i el sector per cercar les paraules justes i el marc en el que ens hi hem de trobar reflectits.
Doncs ja ho tenim, el principi del fil.
Des de juliol l’any 2015, a Catalunya tenim doncs una Llei de Voluntariat i de foment de l’Associacionisme pròpia. Una mica més endavant, en el mateix any, l’estat espanyol va aprovar la Ley 45/2015, del 14 d’octubre, del Voluntariado.
Doncs ja ho tenim tot, i tenim tot el que ja teníem.
Ja tenim la llei, la del voluntariat, que hem pensat i volgut, la que hem treballat també des del propi sector. Fins aleshores, no teníem un marc normatiu propi que ordenés i normativitzés el voluntariat a Catalunya. La “Carta del Voluntariat de Catalunya”, aprovada l’any 1996, era el document marc que establia quins havien d’esser els drets i els deures dels voluntari i voluntàries dins de les organitzacions.
No hi havia cap altre marc normatiu que establis els aspectes legals, però teníem, en essència, el que tenim ara: un sector ric, ple, canviant i en evolució. Teníem el que tenim ara també, un sector que té pols, que va tres passes, o moltes més, per endavant de les definicions i de les normatives. Tenim un batec que, des de fa segles, ens defineix i ens impulsa. Som així, no hi ha més.
Què està passant? Que és necessari? Què s’ha de fer?
Doncs organitzem-nos, i fem-ho.
Què saps fer? Què pots fer? Tu que faràs
Doncs fem-ho.
Vull ajudar. A qui, en què, on? No ho sé, doncs informem-nos.
I així som, què hi farem.
Tornem a la nostra llei, i a la definició establerta de voluntariat, que ens diu que “El voluntariat és el conjunt d’accions i activitats d’interès general motivades per l’altruisme i la voluntat de transformació social que acompleixen persones físiques, denominades voluntàries, que participen en projectes en el marc d’una activitat associativa o bé en programes específics de voluntariat d’una entitat sense ànim de lucre”.
També es defineix el concepte de voluntari: “és la persona física que, de manera lliure, sense contraprestació econòmica i d’acord amb la capacitat d’obrar que reconeix l’ordenament jurídic, decideix dedicar una part del seu temps al servei dels altres o a interessos socials i col·lectius, per mitjà de la participació en programes de voluntariat, que duen a terme entitats sense ànim de lucre – amb les quals formalitzen un comprimís que dóna origen als drets i deures que regula aquesta llei- o bé per mitjà de l’associacionisme i la participació en diferents projectes que es puguin dur a terme”.
També hi podem trobar la definició d’acció voluntària, d’entitat de voluntariat, de qui són els destinataris de l’acció voluntària i de què ha de ser un programa de voluntariat.
S’estableixen quins són els principis de l’acció voluntària, que són molts: igualtat, llibertat, solidaritat, transformació social, servei, altruisme, gratuïtat, responsabilitat, civisme i cooperació, participació, sentit crític, aprenentatge, generositat…
I també s’indica que les activitats d’interès general són les que s’acompleixen en determinats àmbits, fins a 17, com ara: els serveis socials i sanitaris, el suport a les famílies, els àmbits de l’educació, l’oci i el lleure, la cultura, l’esport, la gent gran, els moviments ateneistes, la protecció dels animals o la defensa del medi ambient.
També s’hi indica que la incorporació dels voluntaris als programes de voluntariat es formalitza per escrit, per mitjà d’un full de compromís.
Era necessari, i potser urgent, unificar nomenclatura, posar en comú i cercar definicions i tenir un marc legal propi, que protegís el model català del voluntariat, que el situa en el marc de les entitats i de la tasca que desenvolupen.
Seria bonic també, fer una llista d’altres definicions, les del moment, l’instant, la mirada, l’escalf, el suport, la tendresa. Seria bonic també, parlar de mirades, de tossuderia, de somriures, de plors, de jocs, de contes, d’il·lusions, d’esperança.
Tot això, també és voluntariat. I tant que sí.
Proposem-nos un altre exercici, el de pensar ara mateix, mentre escrivim aquest article o el llegim, quina és la foto instantània del voluntariat a Catalunya. Tot el que està passant ara mateix, en aquest instant. Concentrem-nos més concretament en l’àmbit dels serveis sanitaris, com un dels àmbits que especifica la pròpia llei, o en l’àmbit de la salut i del suport a les persones malaltes i als seus familiars, com ens agrada dir a les persones que treballem en aquest àmbit.
Què està passant ara, en aquest precís instant, a la major part dels hospitals catalans,? I a les entitats que treballen en aquest àmbit?
El què està passant és que hi som, les persones, i les entitats, al peu del llit, al carrer, a l’entitat.
El voluntariat, al nostre país, sempre hi és. Avança, impulsa, i va tres passes, vint-i-quatre o dos mil, per endavant de les definicions. Sovint, ens veiem obligats a definir allò que està passant al davant i que encara no tenia nom o definició, també per deixar de dir de la mateixa manera coses que no són el mateix. Ens fan falta les definicions. També és necessària la recerca constant de les millors pràctiques.
Mirar-nos, mesurar i avaluar els nostres programes i els nostres projectes, i pensar què estem fent que ja no val, que hem de canviar per millorar, i què fem bé, per potenciar-ho si cal.
Les entitats, de diversa forma i mida, ens anem adaptant, creixent, organitzant, ordenant segons allò que ara ens diuen que s’ha de fer, i esperem que progressivament siguem capaces d’avaluar millor els nostres programes, i el seu impacte. Avaluar, i mesurar l’ impacte…. posem-ho a la llista dels pendents…
Però les entitats, i les persones que en formen part, també fem cada dia, incansablement, allò que cal fer:
Ajudar, defensar, detectar, assenyalar, reivindicar, protegir, impulsar, preservar.
Acompanyar, tenir cura, jugar, netejar, mostrar, explicar, ensenyar, compartir.
Caminar, estudiar, publicar, analitzar, planificar, formar, aprendre.
…i cuidar i cantar,
… i escoltar i somriure quan cal, i cridar o callar quan també cal.
Això, tot això, solament és possible pel voluntariat, per aquesta força que no té forma, ni mida, ni color, i que ens empeny cada dia a seguir, continuar, i millorar. Parlem de temps, de solidaritat, d’implicació i de compromís.
El voluntariat ens exigeix, cada vegada més, i ens sorprèn amb la capacitat d’adaptar-se a nous escenaris. Si ens descuidem, si no volem atendre determinades necessitats i ens entossudim en no atendre determinades injustícies, ens passa per sobre, perquè per tossuderia… la del voluntariat.
El voluntariat seguirà acompanyant a persones malaltes a l’hospital i a casa seva, que és on millor estan, i organitzant una xarxa discreta de suport i escalf que en preservi la dignitat. Serà també a l’aigua traient persones en risc de morir ofegades, acollint persones que fugen de guerres o col·laborant en la organització d’actes per reivindicar drets i llibertats, creant noves formes d’ajuda de manera remota, o virtual, o dissenyant eines revolucionàries que netegin el bosc, el mar, o les ciutats.
Antics i nous reptes, velles i noves fórmules. Sabem que els voluntaris han de signar un full de compromís, però el full, com un contracte formalitzat que defineixi
la relació, es queda petit, molt petit, perquè és impossible copsar en un full i en una signatura allò que tenim entre mans. Si si, cal signar-lo i demanar als voluntaris i voluntàries que respectin el compromís que hem establert. Tenim uns drets i uns deures que tractarem de defensar i protegir. Però quan el compromís és genuí, sincer, autèntic, és massa gros, massa potent, per posar-lo en un full de paper.
És també el compromís amb l’ inconformisme, amb la inquietud, amb l’ànsia de justícia, amb la ràbia enfront la desigualtat i el patiment de l’altre. Del l’altre, de qui tens al costat, o a l’altra banda del món, del que pateix el mateix que has passat tu, com ara un càncer, o del que, simplement, et commou, per ser petit o gran, per ser vulnerable, estar ferit, malalt, o a punt de morir.
Tot això és el cabdell del nostre fil, i és el tresor.
Què ho fa que portem aquest botó a dins? Quin mecanisme activa la palanca, i obliga a tanta gent a moure’s, a implicar el seu temps, el seu desig i les seves capacitats, a comprometre’s amb una causa, posar-se al davant i participar?
Aquí està la gràcia…però sigui quina sigui la palanca, n’ha d’activar d’altres. Les entitats també hem de fer l’exercici de mantenir ferm el nostre compromís envers les persones, l’entorn, la cultura, i la societat, de no defallir quan les necessitats augmenten o es compliquen, de ser transparents i eficients.
L’espai de temps en el que vivim és el que és, i ens ensenya una i una altra vegada que tenim nous reptes. Són els nostres reptes, alguns són els mateixos i d’altres són diferents dels que varen tenir els que ens han precedit
També tenim oportunitats, producte de l’aprenentatge d’experiències passades, i de la nostra pròpia experiència, o de tots els avenços que ens ofereix la ciència i la tecnologia. Seguim organitzant-nos, definint-nos, normativitzant-nos, però no deixem que això transformi el sector en un producte limitat i estancat.
Hem d’escoltar allò que els voluntaris i els usuaris de la seva acció ens diuen cada dia. Val la pena llegir la Llei, dues vegades: una per entendre tot el que hi diu, que està molt bé; l’altra per recordar que, del que parla, és de persones.
Persones que seguiran, infatigablement, mobilitzant-se, participant, i que ho faran en formes diferents que ara potser anem veient venir o que encara no imaginem.
En l’àmbit del càncer, observem esperançats grans avenços. Imaginem més a prop un temps amb perspectives de poder curar moltes formes de càncer que, fins fa pocs anys, tenien un índex molt baix de supervivència. Ara convivim molt més amb la malaltia, l’anomenem, la coneixem, i molts de nosaltres l’hem patit en primera persona o de ben a prop.
Però hi seguirà havent persones malaltes, possiblement moltes en situacions més cròniques, amb un millor control dels símptomes, dels efectes secundaris dels tractaments i de les seqüeles, i amb una millor qualitat de vida. Però segurament, seguirem havent d’acceptar que hi ha persones que estan soles, aïllades, que pateixen, que no podem curar i a les que cal ajudar.
Els voluntaris, amb fórmules noves, o molt antigues, seguiran ajudant i acompanyant a aquestes persones. Seguiran cantant, dibuixant, agafant la ma, o passant la tarda asseguts al costat d’un llit, i d’una persona.
Les entitats hauríem de signar un compromís gegant, tenim el deure de canalitzar, protegir i cuidar aquesta força, d’escoltar-la i organitzar-la segons el que estableix la Llei, però deixar-la bategar, créixer, evolucionar.
És un tresor.
Anna Varderi
Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia