Ja ha arribat l’estiu i sembla que, tot al voltant nostre estigui més lluminós i més pletòric. Aquesta època de l’any, sol agradar a molta gent, doncs convida a gaudir del bon temps i de l’exterior i d’aquesta manera, podem sentir-nos més sociables i amb millor estat d’ànim.
Però no per tothom és així. Quan s’està travessant per un període de tractaments oncològics, normalment l’ànim no acompanya i la persona que es troba en aquesta situació pot sentir tot el contrari del que comentàvem al principi del article, és a dir, sentiments de tristesa, desànim i fins i tot ràbia i impotència.
I es que viure l’estiu fent els tractaments oncològics és molt diferent a com es sol viure l’estiu habitualment. Tot i així, i en el pitjor dels casos, sempre es té l’opció de poder escollir amb quina actitud s’afronten aquests mesos i intentar transitar-los el millor possible.
A continuació s’expliquen uns senzills aspectes a tenir en compte, per si poden ser d’utilitat:
– El sol, que en altres moments de la vida pot ser molt agradable, es pot convertir en un gran enemic quan la persona està fent tractament amb quimioteràpia o radioteràpia. Tot i que no es recomanable prendre el sol fent els tractaments, no cal tancar-se a casa i només sortir de nit.
Sortir a l’aire lliure sempre és saludable i les repercussions que té en l’estat d’ànim estan demostrades fa molts anys, doncs augmenta el benestar i fa trobar-se millor. Per poder-ho fer de forma adient, es recomanable aprofitar hores del dia amb menys intensitat solar, posar-se al sortir un bon barret, un elevat factor de protecció solar (> /= a 60PF) i anar-se hidratant amb una ampolleta d’aigua.
– El mar, la platja, la piscina…Si agrada l’ambient mariner, l’aigua i el nedar, es poden aprofitar les primeres hores del matí i les darreres hores de la tarda per fer un bany. Sempre és agradable i l’efecte pot ser des de vitalitzant (pel matí) i relaxant (pel capvespre). Si el que es prefereix és banyar-se i/o nedar en una piscina, no hi ha problema, però si s’està fent tractament amb radioteràpia, cal consultar-ho al metge oncòleg referent.
No s’ha d’oblidar que, deixant els banys a part, es pot passar una estona agradable, estant en un “xiringuito” de la platja a la fresca d’una bona ombra i prenent una beguda refrescant, mentre la resta de la família es diverteix a l’aigua. Tanmateix, els entorns de muntanya i el camp ens poden fer sentir relaxats i connectats a la natura d’una manera més tranquil·la i serena, si la persona es deixa envoltar pel soroll d’un riu, el cant dels ocells i la bona i sabia companyia dels arbres.
– L’alimentació a l’estiu és molt més variada. Cal aprofitar la gran varietat de fruites, sucs, verdures i no oblidar els gelats i els “polos””, aquests últims poden ser de gran utilitat quan es té la mucosa de la boca alterada pels efectes secundaris dels tractaments.
– La vida familiar, les vacances escolars, els nens, les vacances dels altres…Aspectes de la vida quotidiana que abans produïen gran benestar poden provocar, en aquest moment, emocions contraries i generar ansietat. L’estiu modifica molt el ritme al qual es viu el dia a dia la resta de l’any.
Si es tenen fills, el tenir-los a casa de vacances, quan un es troba malament pels efectes secundaris dels tractaments, pot fer sentir-se més intolerant amb ells, i augmentar els moments de conflicte o desacord.
Tanmateix , la persona pot sentir-se culpable, quan s’adona de la seva intolerància i poca paciència amb els infants… Pot ser útil pensar prèviament en el tema i organitzar-se amb el suport d’altres persones de la família, amics o altres pares de l’escola dels nanos o be, activant mecanismes de suport i lleure com son els casal d’estiu. També es pot parlar amb ells i reflexionar conjuntament sobre la situació nova que està vivint la família demanant que col·laborin dintre de la mesura que puguin.
– La vida social, les sortides amb els amics, les festes majors i les revetlles….que sempre han vingut de gust, poden ser rebutjades en aquest moment. Hi ha persones que, l’alegria expressada i mostrada pels altres, els molesta i incòmode quan estan passant un mal moment, i sovint, aquestes emocions (que son naturals de l’ésser humà) es viuen en silenci i acompanyades de sentiments de culpabilitat.
Sempre es tracte de cercar alternatives: si no be de gust sortir amb grup o a llocs molt concorreguts, es pot buscar una sortida tranquil·la, a algun lloc solitari, amb poca gent, potser un lloc on la persona pugui sentir-se serena i més a gust amb ella mateixa; tanmateix es poden organitzar celebracions en la intimitat de la pròpia llar, acompanyat per la o les persones que un esculli.
– L’hospital i les visites mèdiques, poden modificar-se durant l’estiu a causa de les vacances dels diferents professionals i sovint, de l’alteració de petites rutines. Podem preguntar al metge oncòleg referent i als altres professionals de l’equip d’oncologia, quan fan el seu descans estiuenc, i d’aquesta manera , anar més preparats per conèixer al personal suplent i continuar col·laborant amb ells pel be de la pròpia salut.
No hem d’oblidar que, en poques setmanes, els professionals habituals retornaran als seus llocs de treball amb molta més capacitat per fer-ho desprès de les vacances merescudes i necessàries, que els fan renovar energia i capacitat de treball.
Resumint ,podem dir que, dintre de la situació de cadascú en període de tractaments, és possible viure l’estiu de forma tranquil·la, buscant espais i moments de serenor i acompanyats de les persones que més s’estimen.
Aquest enfoc farà sentir millor a la persona que està fent tractament i gaudir, dintre del que sigui possible, del moment present; al capdavall, el que té més importància en la vida.
Dra. Sònia Fuentes i Sanmartín
Psicòloga Clínica ICO Badalona
Hospital de Mataró