L’autor, formador, professor i conferenciant, Víctor Küppers, va participar el passat dia 13 de juny a l’XI Trobada de Voluntariat en l’Àmbit Oncològic on va impartir la conferència sobre ‘Gestió de l’entusiasme’. En aquesta entrevista que ens ha accedit a fer, ens resumeix les claus per viure una vida amb sentit i optimisme.
- En quin moment i per què decideixes que les teves conferències i la teva formació s’haurien d’enfocar cap a les capacitats personals?
No sé molt bé com i quan ho vaig decidir. Jo crec més aviat que un va fent els seus plans i la vida el va conduint per camins que ja estaven prevists ;-). Vaig acabar la carrera i vaig començar a treballar en temes de consultoria, aquesta mateixa empresa també es dedicava a impartir cursos de formació i d’aquí vaig passar a les conferències. Així que la resposta seriosa podria ser que vaig començar-hi per casualitat i em vaig trobar amb una feina que m’apassionava i m’hi vaig bolcar en cos i ànima.
- Per motivar-se, a vegades, un necessita fonts externes per poder anar per la vida ebri d’optimisme, tal com dius tu. Quina ha estat la teva font d’inspiració per convertir-te amb qui ets actualment?
La meva inspiració per viure la vida amb entusiasme ha estat tenir molt clar que he de viure una vida amb sentit. M’encanta dir aquesta frase: “l’única vida amb sentit és una vida amb sentit”. És molt important trobar quin sentit té la vida per a nosaltres.
Quan un troba el sentit, l’objectiu que té en aquesta vida, llavors aquesta es converteix en una aventura fantàstica, brutal. Un va alegre, motivat i entusiasmat en el seu dia a dia. Jo, el sentit, l’he trobat en Jesús, és el centre de la meva vida, i per dur-lo a la pràctica cada dia tinc una frase brutal de la Mare Teresa de Calcuta: “que ningú arribi mai a tu sense que en anar-se’n se senti una mica millor i més feliç “.
Em sembla espectacular, pràctica, concreta i molt aplicable. Però el mèrit no està en conèixer-la, el mèrit està en la lluita diària per aplicar-la i en aquest punt sóc un principiant. Després de llegir a molts experts he sintetitzat les seves idees en una de sola: hem de fer de la nostra vida una obra d’art, triant a cada instant l’actitud més fantàstica que puguem i amb les circumstàncies que ens toquen. A cada instant. Viscuda així, la vida és apassionant, brutal.
Llegir l’Evangeli, m’ha ajudat a entendre que l’objectiu a la vida és triar a cada instant la millor actitud possible, amb les circumstàncies que tenim. No podem canviar les circumstàncies, no les controlem, però sí que podem triar sempre, sempre, la nostra actitud; aquesta és la nostra gran llibertat com a persones, i al mateix temps, la nostra gran responsabilitat. Triar la nostra actitud és la gran llibertat i responsabilitat que tenim els éssers humans. Això implica esforçar-se per ser la millor persona que puguis arribar a ser i ajudar els altres, no només econòmicament, també amb temps. Hi ha massa persones que viuen sota el llindar de la pobresa en termes d’afecte, afecte, amabilitat, respecte. La vida és simple, no fàcil, però simple, però ens encanta complicar-nos-la o que ens la compliquin.
La felicitat està en ser, no en tenir. Es tracta de lluitar cada dia per ser la millor persona que pots arribar a ser, però la societat valora molt el tenir, els mitjans ens condueixen a un consumisme sense fre. Ens hem tornat indiferents al patiment dels altres, felicitem a les persones per tenir un cotxe, un rellotge o una casa quan en realitat hauríem d’elogiar i admirar l’amabilitat, la bondat, l’alegria i altres virtuts que formen part de la manera de ser de les persones. Estem molt tarats!
- Per què creus que necessitem conferenciants i autors que ens parlin de les claus per afrontar les nostres vides amb optimisme? En què fallem?
Perquè anem molt accelerats per la vida i necessitem parar de tant en tant per reflexionar, per pensar en les coses importants de la vida. És com portar el cotxe al taller, s’ha de fer per comprovar que tot està bé i ajustar allò que no funciona bé. Quan imparteixo una conferència tinc claríssim que jo no sé més que el qui m’escolta, que no explico coses noves, són coses òbvies que tots sabem però, de tant en tant, necessitem parar i tornar a recordar aquestes idees. Anem per la vida com pollastres sense cap i llavors oblidem ràpidament que allò més important a la vida és que el més important sigui el més important ;-).
- Parlant de claus. Com recomanaries la gestió de l’entusiasme en moments que poden ser especialment durs o angoixants, com ara el diagnòstic d’una malaltia?
Jo no sóc ningú per fer recomanacions, bastanta feina tinc en gestionar-me a mi mateix, però crec que és important reflexionar sobre el fet que la vida és fantàstica si es viu amb passió i entusiasme i que és més intel·ligent triar viure sent alegre, optimista, positiu, amable i amb il·lusions.
Hi ha molts babaus que encomanen pessimisme i negativitat, massa… Vivim sense il·lusió, desanimats, moltes vegades resignats i oblidem que tenim una capacitat enorme per treballar sobre la nostra manera de ser. Hem d’aspirar sempre a viure i treballar oferint la nostra millor versió. I això és molt mes complicat quan un té un problema greu.
No hi ha una vida sense problemes, cap, però hi ha dos tipus de problemes; hi ha drames i hi ha circumstàncies a resoldre. Quan un de sol té la segona, no té dret a perdre l’alegria, a deixar de somriure. Som uns privilegiats els qui no tenim drames en aquest moment i no podem perdre l’alegria per coses menors, per xorrades.
Qui té un drama, té dret, només faltaria, però tenir cura del seu estat d’ànim hauria de ser part de les seves prioritats, perquè quan un perd l’esperança, la il·lusió, l’alegria, ho ha perdut tot. I tenir fe. La fe ajuda moltíssim perquè humanament hi a patiments devastadors.
- El passat dia 13, vas participar amb nosaltres a l’XI Trobada de Voluntariat Oncològic. Què et va motivar participar-hi i què et va aportar la Trobada?
Hi vaig participar perquè em van trucar. Vaig a tots els llocs als quals em conviden, ja siguin grans empreses, ONG o associacions de petanca. És per a mi una obligació social i un plaer ;-).
Moltes gràcies !!!